Opinió

A cremallengües

Taiwan és xinesa, però no des de sempre

Joan-Lluís Lluís / [email protected]

Les poblacions no xineses de Taiwan fan pensar molt més en els pobles de les illes del Pacífic que en els de la terra ferma xinesa

Quan pensem –si hi pensem– en Taiwan, podem pensar en un territori potencialment perillós, atès que Xina continua reivindicant la possessió d'aquesta illa, independent de fet des del 1949, quan va esdevenir el darrer bastió dels opositors al nou règim comunista. El seu nom oficial ja ho deixa clar: República de Xina. Una illa xinesa, sí. No sempre, però, ha estat el cas. Els taiwanesos d'avui són a noranta-vuit per cent d'origen xinès, deixant als dos per cent que queden l'honor de ser els descendents de pobladors molt anteriors. Un honor que ha tingut, com sovint, un preu molt alt, el preu de veure's reduït a gairebé no-res.

Taiwan, aquesta illa que els portuguesos, al segle XVI, van anomenar Formosa, és poblada des de fa almenys trenta mil anys. Aquestes primeres poblacions van desaparèixer, o van barrejar-se amb pobladors vinguts ara fa quatre mil·lennis, pobladors que parlaven llengües austronèsies. Aquest grup de llengües és dels més extensos del món ja que va de Madagascar a l'illa de Pasqua i, cap al nord, puja precisament fins a Taiwan. Algunes de les llengües més conegudes d'aquesta gran família són l'indonesi, el tahitià o el maori. Llengües que, com es veu, a priori no ens porten cap a Xina. De fet, les poblacions no xineses de Taiwan, tal com es poden veure en postals antigues, abans que duguessin roba de tipus xinesa o europea, fan pensar molt més en els pobles de les illes del Pacífic que en els de la terra ferma xinesa.

Anomenats indis o negres pels colonitzadors neerlandesos, coneguts com a bàrbars de l'interior pels primers pobladors xinesos i, més tard, en un intent de correcció política, com a compatriotes de les muntanyes pels primers governs taiwanesos, aquests autòctons són dividits en setze ètnies oficialment reconegudes per l'estat sota el nom d'habitants originaris. Són un mig milió de persones.

Una desena d'altres ètnies també autòctones no tenen cap estatus específic. La llengua és el factor principal de diferenciació d'aquestes ètnies i totes, avui, es troben en perill d'extinció. Excepte potser l'amis, llengua del grup més important d'autòctons, també anomenats amis però que prefereixen el nom que ells mateixos es donen, pangcah, és a dir, humans.

Tot i que oficialment no existeix cap tipus de discriminació envers els autòctons, almenys des de la instauració d'un règim democràtic, en realitat els principals partits polítics de Taiwan malden per enfortir la uniformització cultural del país. Allà com a tants altres indrets d'aquest planeta.


Q



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.