A mà

Jo sóc d'escriure a mà. Totes les novel·les les he escrit a mà i les he pas­sat a l'ordi­na­dor després. Fins i tot aquests arti­cles els esbosso a mà, en un paper o una lli­breta, i els acabo a la pan­ta­lla. Ordi­na­dor i mòbil, per des­comp­tat, però allò impor­tant de veri­tat, sem­pre a mà. M'encan­ten les agen­des de paper. Hi apunto els actes i les reu­ni­ons que tinc, i en el moment que ho escric –dia, lloc, hora i tema– ho memo­ritzo, ho inte­ri­o­ritzo, que diuen ara. Agafo apunts de les con­ferències i les reu­ni­ons que vaig, i així no em dis­trec. (Si fa de bon aga­far apunts, vol dir que el qui parla és orde­nat i rigorós.) Si no agafo apunts és fàcil que, per molt interes­sant que sigui, a vega­des el cap se me'n vagi pen­sant en coses quo­ti­di­a­nes –el xan­dall de la nena, allò que em va dir aquell, el dinar del diu­menge...

Em va pre­o­cu­par lle­gir que a les esco­les de Finlàndia dei­xa­rien d'ense­nyar a escriure a mà i ense­nya­rien a escriure a màquina. Però en rea­li­tat, per sort, no és així: el que faran és decan­tar-se per ense­nyar la lle­tra d'impremta o de pal més que no pas la lle­tra lli­gada. Jo em moriré defen­sant l'escrip­tura a mà, i no ho faré només perquè hi hagi estu­dis que diuen que l'apre­nen­tatge de l'escrip­tura està con­nec­tat amb el de la lec­tura, i estu­dis que demos­tren que hi ha una cor­re­lació entre els bons resul­tats acadèmics i saber escriure bé a mà, i estu­dis que asse­gu­ren que escriure a mà ens ajuda a orde­nar les idees. No, jo em moriré defen­sant l'escrip­tura a mà perquè la meva lle­tra –més bona o més dolenta, que s'ordena en línies que pugen o que bai­xen, segons el dia, amb les emes que s'allar­guen i les tes totes jun­tes amb un sol pal– és meva, i no n'hi ha cap d'exac­ta­ment igual. Com la veu. Veu i lle­tra són, ara per ara, dos senyals incon­fu­si­bles i per­so­nals que tenim en un món on és difícil de ser dife­rent i únic. Com quan rebo a casa un sobre amb el meu nom escrit a mà i en conec la lle­tra de seguida, i és la lle­tra d'algú que estimo, i el cor em fa un salt.