Tornaràs, ‘baby'?

A El crac només li ha fal­tat l'epi­sodi espe­cial de Nadal. En la norma no escrita de tra­mes recur­rents –el casa­ment que, gai­rebé sem­pre, és final de tem­po­rada–la sèrie de Joel Joan ha des­bu­de­llat, des de la mateixa ficció, les ínfu­les del món de l'artista, però sobre­tot de la con­dició humana. Pot­ser l'espec­ta­dor no hi ha vist el mis­satge dar­rere la comèdia agre­dolça; a vega­des tam­poc cal, i només es busca una hora de no pen­sar abans d'anar a dor­mir, però dar­rere d'”El gran crac” –els títols dels epi­so­dis tots començaven per “El gran”, per emfa­tit­zar els aires de gran­desa– es per­cep la medi­o­cri­tat. Ha fun­ci­o­nat espe­ci­al­ment la relació entre Joel Joan i Roger Coma; tal­ment Sali­eri inten­tant fer entre­ban­car Mozart, que s'enduia tota la glòria.