Singularitat brillant

La cul­tura cata­lana està plena de sin­gu­la­ri­tats. És fantàstic que a prin­ci­pis del segle XX, en un petit racó de Sit­ges, coin­ci­dis­sin un cre­a­dor eclèctic com Rusiñol, boig pel Greco, l'art gòtic, el ferro for­jat i el vidre; el seu amic Ramon Casas, el pin­tor moder­nista més ele­gant del moment, i un col·lec­ci­o­nista mul­ti­mi­li­o­nari ame­ricà, Char­les Dee­ring, desitjós de crear el seu petit Xanadú davant el Medi­ter­rani. D'aque­lla època glo­ri­osa, ens n'ha que­dat un patri­moni, el Cau Fer­rat i el Museu de Mari­cel, que ara llu­eix més que mai després d'una reha­bi­li­tació molt necessària. Molt encer­tada ha estat la inter­venció con­ser­va­dora en el Cau Fer­rat, men­tre que el Mari­cel ha realçat la fins ara poc reco­ne­guda col·lecció Pérez-Rosa­les i els fons d'art local.