La carpeta

La política és saber obrir sempre la carpeta correcta. Dimecres, durant la presentació dels pressupostos de la Generalitat al ple del Parlament, el conseller d'Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, va experimentar uns segons de pànic davant el faristol dels oradors quan va descobrir que a les mans hi tenia –oberta i desafiadora– la carpeta equivocada. Sort que el conseller se'n va adonar de seguida i es va afanyar a retornar la carpeta insolent al calaix del qual s'havia escapat; si no, ara mateix tindríem uns pressupostos equivocats impulsats per uns governants equivocadíssims. Els de l'oposició –que no en perdonen ni una– troben, però, que Catalunya sencera és una carpeta equivocada; que l'emergència social hauria de compartir protagonisme amb les aspiracions nacionals, que la sanitat i l'educació, que sempre són les primeres a rebre, haurien de ser en realitat les últimes a saltar de les prioritats governamentals, i que els ciutadans més necessitats no haurien de quedar endreçats en un portafolis fins que passi el rigor de l'hivern.

No sabem què contenia la carpeta que va fer la punyeta al conseller. Tampoc sabem com continuava la frase que el seu cervell va començar a mormolar mentre intentava refer-se del parany de la carpeta imprevista. Només sabem que aquests que han estat debatuts al Parlament de Catalunya tornaran a ser els pressupostos de les retallades, i que les esmenes presentades per l'oposició –algunes de les quals homologuen en matèria social els arguments de dretes i esquerres– aniran a parar també al calaix, al costat de les carpetes castigades.

Evidentment, Mas-Colell no és el primer parlamentari que ensopega amb els papers, ni amb tota probabilitat tampoc serà l'últim, per això és possible que algun dia algú descobreixi que a l'arxiu d'aquest Parlament –igual que al de tots els Parlaments del món– existeix, recòndit inexplorat, a recer de mirades trapasseres, el cementiri de les carpetes equivocades. Vés a saber si les que contenien les decisions més encertades.