Cessat, més que dimitit

Edu­ardo Tor­res-Dulce ha aban­do­nat aquesta set­mana la Fis­ca­lia Gene­ral de l'Estat, la qual ha estat la quarta renúncia d'un alt càrrec de l'admi­nis­tració de l'Estat en tres mesos. Les cau­ses de la marxa dels minis­tres Gallardón i Mato i del res­pon­sa­ble de RTVE han estat diver­ses, però en el seu con­junt van ero­si­o­nant la imatge de força i grup com­pacte que pretén donar La Mon­cloa a les por­tes d'un any elec­to­ral. En el cas de Tor­res-Dulce, aquest ha ple­gat empès per la pressió del govern espa­nyol i el seu entorn, que no s'ha estat de mos­trar en més d'una ocasió les seves divergències sobre l'actu­ació de la fis­ca­lia gene­ral en els casos de cor­rupció que han afec­tat el PP o han tin­gut la gosa­dia d'avançar quin seria el posi­ci­o­na­ment de l'acu­sació pública davant de qüesti­ons tan sen­si­bles com el 9-N, demos­trant una falta de res­pecte supina davant una ins­ti­tució com la fis­ca­lia.

Els matei­xos que el van col·locar al cap­da­vant d'aquesta alta ins­ti­tució de l'Estat espa­nyol s'han encar­re­gat d'amar­gar-li l'existència, el tenien per un zero a l'esquerra per pren­dre deci­si­ons que l'afec­ta­ven com ara la redacció de refor­mes legis­la­ti­ves i nome­na­ments, i davant d'això ha optat per aban­do­nar. La renúncia del fis­cal gene­ral no va sor­pren­dre ningú. Tam­poc sor­pre­nen les cau­ses que l'han por­tat a aban­do­nar el càrrec. I això és molt perillós. És pre­o­cu­pant que la ingerència del poder exe­cu­tiu davant d'una ins­ti­tució que ha de man­te­nir la seva auto­no­mia sigui accep­tada amb nor­ma­li­tat. Estem davant d'una soci­e­tat que accepta com a nor­mals con­duc­tes que ero­si­o­nen el que ha de ser un dels pilars de l'estat de dret: l'auto­no­mia de l'acu­sació pública, una acu­sació que ha de vet­llar pel com­pli­ment de les lleis per damunt de tot.

Tor­res-Dulce no ha dimi­tit, Tor­res-Dulce ha estat ces­sat i la manera com marxa posa en entre­dit l'auto­no­mia de la fis­ca­lia. Es podia estar o no d'acord amb mol­tes de les deci­si­ons adop­ta­des pel fins dijous fis­cal gene­ral. El cert és que ha dei­xat tre­ba­llar i ha donat suport als seus sub­or­di­nats en casos tan “deli­cats” com el Gur­tel, amb totes les seves deri­va­des, o el cas Nóos. No va pas­sar el mateix amb el 9-N. Estava en sin­to­nia amb el govern de Rajoy, però no ana­ven a la mateixa velo­ci­tat, i no comp­tava amb la revolta dels fis­cals cata­lans. Cre­mat, deixa la fis­ca­lia, una ins­ti­tució que queda tocada per inter­ferències polítiques que volen estar per damunt de la llei.