Bufet lliure

En aquesta civi­lit­zació de les reta­lla­des que estem vivint, una de les ins­ti­tu­ci­ons que patei­xen és la uni­ver­si­tat. Moltíssims altres ser­veis bàsics de l'estat del benes­tar també estan afec­tats per la pobresa o la misèria ram­pants, i no cal fer-ne un rànquing. Però m'atre­vi­ria a dir que la uni­ver­si­tat va entrar en una crisi par­ti­cu­lar abans de la crisi col·lec­tiva. Altra cosa és que la uni­ver­si­tat no sigui con­si­de­rada allò que se'n diu un pro­ducte de “pri­mera neces­si­tat” i, en con­seqüència, els seus mals pas­sin més dis­crets.

La crisi de la uni­ver­si­tat no és només en l'àmbit econòmic, que també, i que pro­voca que alguns cen­tres uni­ver­si­ta­ris del nos­tre país esti­guin embar­gats i que, pràcti­ca­ment tots, hagin con­ver­tit el para­digma dels estu­dis supe­ri­ors en un mer­cat; és a dir, sot­me­sos a les lleis de l'oferta i la demanda, als cri­te­ris dels depar­ta­ments de recur­sos humans i a les dependències empre­sa­ri­als, entre d'altres. A més de la crisi econòmica hi ha la crisi de fun­ci­ons.

Accep­tada la pre­ca­ri­e­tat econòmica i finan­cera de les uni­ver­si­tats, a mi em sem­bla que en aquesta bugada hem per­dut el llençol de la trans­missió del conei­xe­ment, una funció bàsica de la uni­ver­si­tat. No tinc cap dubte que la funció inves­ti­ga­dora és també bàsica, fins i tot essen­cial en el con­junt d'acci­ons pròpies de les uni­ver­si­tats. Ni tinc cap dubte que la funció pro­fes­si­o­na­lit­za­dora, entesa com a pont entre la for­mació i l'empre­ne­do­ria és igual­ment una funció bàsica, fins i tot obli­gada en la pers­pec­tiva de la nova eco­no­mia i la glo­ba­lit­zació. Però prèvia­ment hi ha la trans­missió del conei­xe­ment, una funció que es mini­mitza cada any acadèmic que passa.

El canvi con­cep­tual que en els últims anys ens ha fet pas­sar dels “ense­nyants” als “apre­nents” pro­ba­ble­ment, des d'una lògica inno­va­dora, sigui un èxit pedagògic i cog­ni­tiu. Però, compte. Sobre­tot en els cur­sos ini­ci­als d'alguns graus comen­cen a detec­tar-se assig­na­tu­res sem­blants a un bufet lliure. No hi ha cui­ner, ni cam­brer. Només un aco­mo­da­dor, un cai­xer i un guarda de segu­re­tat. I un immens mos­tra­dor. Quan l'auto­ser­vei s'imposi s'haurà aca­bat la crisi de la uni­ver­si­tat. I la uni­ver­si­tat mateixa, vaja.