Quan Joe Cocker ens convidava a marxar

En els anys setanta a Mad­dox, la dis­co­teca de Platja d'Aro que amb Oriol Regàs va viure una època dau­rada, el discjòquei Àngel Pérez va ser deter­mi­nant per popu­la­rit­zar entre la cli­en­tela dues cançons que pun­xava al final de la vet­llada. Una era la incom­pa­ra­ble Sex Mac­hine, de James Brown, amb aquell ritme endi­mo­niat que et fa ballar encara que no vul­guis. L'altra, High time we went, de Joe Cocker, una peça rei­te­ra­tiva, que poten­ci­ava la seva veu esquinçada, en què es pre­gun­tava si aque­lla no era l'hora d'anar-se'n. Nosal­tres sabíem que s'aca­bava la balla­ruga espre­ment la dar­rera gota de suor, i que ja podíem enfi­lar el camí cap a casa, que l'endemà era dilluns i tocava tre­ba­llar. Cocker, mort dilluns pas­sat, abans que can­tant va ser obrer.