Opinió

Units o separats

Es trobarà una fórmula per tal d'abreujar una legislatura en la qual el govern es trobarà sol i sense majoria

Les soci­e­tats fun­ci­o­nen pels seus mati­sos que defu­gen la radi­ca­li­tat del blanc o negre, dels extrems, de les solu­ci­ons úniques i perpètues. Tota nació, vella o nova, és l'expressió de codis i cos­tums, de llengües i de ges­tos, de pors i d'orgulls, de lle­gen­des i fan­ta­sies, de mites i rea­li­tats. És l'har­mo­nia d'aquests fac­tors el que fa que els pobles aca­bin tro­bant el camí més ade­quat a la seva història, al seu pre­sent i als seus anhels i pro­jec­tes de futur. Els cor­rents més deter­mi­nants són els de fons, els que pot­ser no s'han vist durant molt de temps però que hi eren i es mani­fes­ten en el moment més ines­pe­rat. Vull pen­sar que a Cata­lu­nya hi ha un fort movi­ment euro­pe­ista que ve molt de lluny i que no es refe­reix només al vell litigi amb Espa­nya sinó que arrenca dels trets caro­lin­gis que defi­ni­ren el seu nai­xe­ment com a nació. L'inter­na­ci­o­na­lisme cul­tu­ral, social i econòmic ha estat en el debat del cata­la­nisme com a cor­rent polític que no ha estat mai uni­tari però sí coin­ci­dent en els objec­tius pri­o­ri­ta­ris. La Lliga Regi­o­na­lista de Fran­cesc Cambó, un movi­ment cata­la­nista con­ser­va­dor, de bur­ge­sos i per­so­nes benes­tants, coin­ci­di­ren en poques coses amb els movi­ments d'esquer­res de ara fa un segle i tam­poc amb l'Esquerra Repu­bli­cana que el pre­si­dent Macià va fer gran a les elec­ci­ons muni­ci­pals del 12 d'abril de 1931.

L'objec­tiu de més auto­go­vern per a Cata­lu­nya, ara ela­bo­rat política­ment en la cre­ació d'un nou estat din­tre d'Europa, un estat inde­pen­dent, pot ser com­par­tit per molts cata­lans que estan tips del menys­preu cul­tu­ral, econòmic i polític que ha prac­ti­cat Madrid històrica­ment però que des de l'any 2000, el pre­si­dent Aznar, el con­vertí en una de les seves dèries pen­sant que aque­lla majo­ria abso­luta con­ser­va­dora dura­ria per sem­pre més. Però el que no és tan fàcil és anar junts en el tra­jecte perquè les sen­si­bi­li­tats i els interes­sos dels que han enlai­rat la ban­dera de la inde­pendència no són les matei­xes. És cert que el movi­ment de tanta gent al car­rer des de la Diada de 2012 indica que un gran nom­bre de ciu­ta­dans volen que les coses canviïn després de la decisió del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal escurçant i des­fi­gu­rant el con­tin­gut de l'Esta­tut que havia pas­sat per tots els tràmits legals esta­blerts per les lleis vigents espa­nyo­les. En aque­lla mani­fes­tació del 10 d'agost de 2010 es començà a expres­sar molt mas­si­va­ment el des­a­fecte amb l'Estat que negava la cons­ti­tu­ci­o­na­li­tat d'una llei que havia seguit totes les pas­ses pre­vis­tes per la pròpia Cons­ti­tució.

El des­a­fecte s'anà este­nenT i cai­gue­ren els governs de Zapa­tero i José Mon­ti­lla. Artur Mas apro­fità el des­con­ten­ta­ment que es mani­fes­tava al car­rer i guanyà les elec­ci­ons de novem­bre d'aquell any. Passà de 48 escons a 62. No en tenia prou per gover­nar però el suport implícit del Par­tit Popu­lar féu pos­si­ble la seva inves­ti­dura fins després de la Diada de 2012, quan es pensà que la gran mani­fes­tació li dona­ria aque­lla majo­ria excep­ci­o­nal que recla­mava per a la cons­trucció d'un nou estat din­tre d'Europa. CiU guanyà altre cop les elec­ci­ons però que­dant-se amb només 50 dipu­tats.

Artur Mas canvià d'aliat i acon­seguí la inves­ti­dura gràcies al suport de legis­la­tura de l'ERC de Jun­que­ras, que seria alhora el que dei­xa­ria gover­nar CiU i el que seria el cap de l'opo­sició. A par­tir d'aquell moment, la pae­lla pel mànec la tin­dria Jun­que­ras, que bes­can­vi­a­ria el seu suport a Mas per l'acce­le­ració del procés cap a la inde­pendència, que por­ta­ria cap a la neces­si­tat d'avançar nova­ment les elec­ci­ons a fi i efecte d'acce­le­rar des del nou Par­la­ment la decla­ració de la inde­pendència.

Les grans mani­fes­ta­ci­ons de les Dia­des de 2013 i 2014 empe­nye­rien el govern Mas a la cele­bració d'una con­sulta volun­ta­rista el 9 de novem­bre en la qual par­ti­ci­pa­rien més de 2.300.000 elec­tors. Men­tres­tant, el govern Rajoy es para­pe­tava en el mur de la Cons­ti­tució i no ha estat dis­po­sat ni tan sols a obrir una via de diàleg per tal de sor­tir d'una situ­ació que porta més cap a la rup­tura que cap a la concòrdia.

El des­gast de tot govern en temps de crisi pro­funda és ine­vi­ta­ble. Si, a més, s'hi afe­gei­xen els casos de cor­rupció que afec­ten prin­ci­pal­ment CiU, una con­vo­catòria anti­ci­pada d'elec­ci­ons no pre­sa­gi­a­ria bons resul­tats per a Artur Mas. Penso que en aquest punt és on rau la resistència de Jun­que­ras a par­ti­ci­par en una llista unitària, sobi­ra­nista, que s'ha con­ver­tit en la con­dició impres­cin­di­ble per a la dis­so­lució del Par­la­ment, que és una facul­tat exclu­siva del pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat. Es tro­barà una fórmula per tal d'abreu­jar una legis­la­tura en la qual el govern es tro­barà sol i sense majo­ria. La pressió política és tan forta que Artur Mas haurà de tro­bar un des­llo­ri­ga­dor més aviat que tard. Si no pot anar amb Jun­que­ras en la mateixa llista poden con­ver­tir-se en com­panys de viatge. Tots dos saben, i l'elec­to­rat també, que són par­tits ben dife­rents.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia