Les grans expectatives

S'ha estrenat a la trona pública el nou líder de Podem a Barcelona. Ja no hi ha lloc per a tant de líder. Marc Bertomeu, politòleg i jove com l'agret, exhibeix una moderació controladíssima. Algú li deu haver dit que ha de mirar de no estacar-la amb falses promeses. O potser aquesta és una conclusió a la qual ha arribat ell mateix, analitzant des de la facultat els errors aliens abans d'entrar al ring. Sigui com sigui, Bertomeu no es mulla. Sospesa cada paraula i mesura cada frase responent a les preguntes dels àvids periodistes amb una calma immensa. Ahir es va deixar entrevistar telefònicament per Catalunya Ràdio. Alguns oients es van pensar que a l'altra banda del fil hi havia el Pare Damià. Qualsevol de les monges que corren per ací el deixen com un conservador poruc. Sor Citroën o sor Ye-yé van molt més enllà en l'anàlisi i, sobretot, en les promeses. Bertomeu va respondre donant allargues a la pregunta de Sílvia Cóppulo sobre el deute públic. “Tot això s'ha d'auditar, s'ho han de mirar els experts i després ja en parlarem.” Miquel Iceta el va avançar, desbocat, ahir mateix per l'esquerra. El primer secretari del PSC va proclamar que una part del deute espanyol i català no s'ha de tornar. I es va quedar tan ample. Bertomeu és molt més sensat. Al final gairebé ni es va atrevir a reconèixer l'espoli fiscal que pateix Catalunya. Bon noi. El gran problema de Podemos serà que el llistó de l'expectativa a Espanya és altíssim. I a Catalunya deixa l'Empire State a l'alçada d'una barraca.