Barto

Josep Maria Minguella diu que la gràcia del futbol és que es juga amb els peus i, per tant, és un joc d'errors. Ara bé, en el cas el Barça també té un component institucional que s'hauria de jugar amb el cap. I amb l'ànima. D'entrada, el Barça té un ADN que no es pot trair. I això vol dir que si la filosofia, el “més que un club”, és democràcia i catalanisme, no pots tenir com a principal patrocinador un règim com Qatar, que amb l'altra mà paga a bojos que tallen caps. O no pots tenir una actitud plana amb el catalanisme majoritari entrant per la porta del darrere al Pacte Nacional pel Dret a Decidir. Si el teu ADN és “si jo tinc la pilota, tu no la tens”, no pots passar del fil roig que va de Cruyff a Michels i de Rijkaard a Pep i Tito, al Tata i a Luis Enrique. Perquè sempre has d'innovar, però a partir del teu ADN. Com també has de confiar en el teu propi talent i que els jugadors que pugen no es trobin un tap generacional. O a Douglas i Vermaelen. I això s'ha de fer compatible amb la capacitat de motivació i gestió d'equips. Potser Zubi hi té part de culpa. Però no és el responsable d'haver fet fora els nens de l'estadi. No és el responsable d'haver despertat la fera dels radicals. Ni d'haver judicialitzat l'entorn del club. Ni és el responsable del nyap del contracte de Neymar.

Quan vols destruir un cercle virtuós només per ànsies de poder i revenja, crees un cercle viciós. Quan et vens l'ànima al diable, pots ser el president més votat de la història i haver de plegar. Quan et vols mantenir a la cadira tot i que no t'han votat, t'han xiulat i ets el responsable que el club tingui una sanció vergonyant que li impedeix fitxar i t'amagues darrere d'un plasma, has de dimitir per caritat humana. Si no vols que torni la tristor del gasparisme i l'ambició de hobbit de l'establishment que buida estadis. Així que com diria la Forcadell, “presideeent, convoqui elecciooons”.