El símptoma i la malaltia

La debi­li­tat de l'eco­no­mia de la zona euro dóna cada dia més argu­ments per a la pre­o­cu­pació i l'únic que se li acut dir a la Comissió Euro­pea és que la inflació estarà “a curt ter­mini” en taxes nega­ti­ves i després remun­tarà. Les auto­ri­tats de Brus­sel·les saben per­fec­ta­ment que la cai­guda dels preus és un símptoma clar de la greu malal­tia a la qual Europa no acaba de tro­bar el remei. El PIB no arrenca i, després de set anys de crisi, les auto­ri­tats només són capa­ces de pac­tar un pla d'inver­si­ons per rellançar l'acti­vi­tat fet a còpia de par­ti­des reci­cla­des d'altres pro­gra­mes comu­ni­ta­ris, però sense efec­ti­vi­tat apa­rent. A més a més, el BCE ha fet movi­ments impor­tants, però no ha tret l'arti­lle­ria pesant que sí que van uti­lit­zar als Estats Units.