I si el problema és un altre?

Dijous o divendres el president de la Generalitat aclarirà si hi ha eleccions al març o no n'hi ha. Des de l'endemà del 9 de novembre aquesta ha estat la raó d'esperar i viure de molta gent de bona fe. La consulta va tancar una etapa i calia obrir-ne una altra. I calia entrar-hi, a més, ràpid, ràpid. Calma! Poc després, Artur Mas va concretar la gran condició per fer-ho com tanta gent sembla que vol: una llista unitària. Però els fets són tossuts i això no pot ser. Qui hauria de voler –bàsicament, Esquerra Republicana– no vol. A partir d'aquesta negativa, les pressions s'han mantingut. Molta, molta gent, sembla, demana al president que arribi a un acord amb Oriol Junqueras i que convoqui les eleccions al Parlament abans de les municipals. Com que Esquerra pensa exactament igual, els republicans han acceptat totes les condicions que Mas ha desgranat en una tercera proposta: que el president sigui l'únic que lideri una llista transversal i que Esquerra no inclogui en la seva, de partit, cap independent. Però l'acord no arriba. Per què? Perquè potser el problema és un altre. Perquè potser Mas creu que fer les eleccions al Parlament abans de les municipals és un error. És una qüestió exactament tàctica. És possible que no hi hagi més raó que aquesta. A partir d'això, cadascú pot pensar el que vulgui. Qui vulgui pot desconfiar de les intencions darreres del president. Però el marge de dubte és raonable. Encara que les alternatives tampoc no garanteixin l'èxit que busca Artur Mas.