La mata de jonc

Si els valen­ci­ans i valen­ci­a­nes patim la situ­ació que patim és a causa del nos­tre des­co­nei­xe­ment dels clàssics. El valen­ci­a­nisme, hui, més que mai, neces­sita relle­gir Ramon Mun­ta­ner per saber quin mal ha patit i com superar-lo. El gran cro­nista afir­mava que “si tota la mata lli­gats ab una corda ben forts, e tota la volets arren­car ensems, dic-vos que deu hòmens, per bé que tiren, no l'arren­ca­ran”.

A la Ribera, però, l'hem lle­git i ho hem entés ben bé. A la vora del Xúquer hem anat ajun­tant joncs. Fa uns quants anys que el valen­ci­a­nisme polític de dife­rents tra­di­ci­ons ha anat lli­gant i ajun­tant els joncs de la mata “ab una corda ben forts”. I no ens ha anat mala­ment, sinó al con­trari. La desunió dels valen­ci­ans i valen­ci­a­nes ens ha cos­tat molt cara, tant cul­tu­ral­ment com econòmica­ment. Ens han espo­liat els diners i han inten­tat aca­bar amb la nos­tra llen­gua i la nos­tra cul­tura. El pre­mo­ni­tori Mun­ta­ner en 1328 tenia clar què ens anava a pas­sar si no tre­ballàvem colze a colze: “e si en lle­vats la corda, de jonc en jonc la tren­carà tota un fadrí de vuit anys, que sol un jonc no hi romandrà”.

Des de 1707 no és un fadrí de huit anys qui jonc a jonc va tren­cant el nos­tre pre­sent i futur, sinó que és la maquinària de tot un estat cen­tral. Tant segur està de la seua supe­ri­o­ri­tat que fins i tot quan supo­sa­da­ment ens faci­lita una corda per unir-nos, una corda ano­me­nada Esta­tut, l'acaba con­ver­tint en un altre tipus de corda: una soga al coll que cada dia tiba més.

Ací, però, hem deci­dit començar a ajun­tar els joncs dis­per­sos i hem començat a unir-los amb un minúscul cor­de­llet per evi­tar que, dis­gre­gats i sols, siga fàcil aca­bar amb nosal­tres. Diver­sos col·lec­tius locals d'Esquerra Repu­bli­cana, de Com­promís i de gent inde­pen­dent hem començat a col·labo­rar i tre­ba­llar junts. Superant velles ene­mis­tats, con­flic­tes, pre­ju­di­cis i des­con­fi­an­ces hem des­co­bert que un pre­sent junts ens asse­gura un futur pro­me­te­dor. Volem ser­vir els nos­tres pobles, a la nos­tra comarca, al nos­tre País. I volem fer-ho junts, perquè junts és millor i junts som més forts. Això ho hem tas­tat i ens ha agra­dat.

No és que haja estat un camí fàcil i que no s'hagen produït des­a­vi­nen­ces, però tot és supera­ble si es té la con­vicció que la mata de jonc junta i ben lli­gada sem­pre romandrà . La soci­e­tat valen­ci­ana, després de vint anys d'anestèsia social està can­vi­ant a pas­sos age­gan­tats i hui en dia es fan plan­te­ja­ments impen­sa­bles fa cinc o deu anys. Ja no esglaia res a ningú, i per això ara és el moment de ser valents.

Fa un quants anys diver­ses for­ma­ci­ons polítiques ence­ta­ren també una aven­tura incerta ano­me­nada Com­promís, una aven­tura que es qua­li­ficà de coo­pe­ra­tiva política. Eixa coo­pe­ra­tiva ha anat sumat a poc a poc par­tits polítics xico­tets i ha donat molts bons resul­tats. De fet, ha il·lusi­o­nat molta gent. Fa qua­tre anys es començà a des­cons­truir les cape­lle­tes típiques del valen­ci­a­nisme que tant de mal li han fet per començar a cons­truir una única i gran cate­dral. Cal aca­bar-la.

Ha arri­bat el moment, una vegada que es té repre­sen­tació en totes les ins­ti­tu­ci­ons polítiques pos­si­bles, que nous socis entren a eixa coo­pe­ra­tiva. I és que davant l'espenta d'aquells que volen des­ar­re­lar-nos de la nos­tra terra, que volen arran­car un a un cada jonc de la mata, l'únic que podem fer és lli­gar-nos els uns als altres “ab una corda ben forts”. Un jonc que queda per lli­gar a la gran mata que és Com­promís és el d'Esquerra Repu­bli­cana; i ara és el moment de fer-ho. A la Ribera ho hem fet i ho hem fet perquè tenim pers­pec­tiva de futur i de País. No volem cap pacte elec­to­ral pun­tual sinó que volem con­fi­gu­rar defi­ni­ti­va­ment un valen­ci­a­nisme polític de llarg recor­re­gut que supere defi­ni­ti­va­ment les enquis­ta­des guer­res intes­ti­nes.

Ningú no pot saber mai quants vots es gua­nyen o es per­den sumant o res­tant for­ma­ci­ons, però qui sols pensa en eixos ter­mes no és un autèntic polític. Una coa­lició que fa pocs mesos ha cami­nat per la corda fluixa i que ha estat a un tres i no d'ensor­rar-se no pot dei­xar de mos­trar la seua for­ta­lesa obrint la porta a nous coo­pe­ra­ti­vis­tes. Perquè, qui gosarà con­tra­dir Ramon Mun­ta­ner? La mata de jonc cada vegada ha de ser més gran i ha d'estar més ben lli­gada. Ara és el moment i cal apro­fi­tar-lo.

Diego Gómez. Por­ta­veu Com­promís Ribera Alta

Raül San­xis. Coor­di­na­dor comar­cal Ribera Alta d'ERPV

Josep Bermúdez. Por­ta­veu de Més Alge­mesí

Rafa Oli­ver