Moltes gràcies

Com molts de vostès saben, sóc la can­di­data d'ERC a l'alcal­dia de Girona a les elec­ci­ons del maig. Quan m'ho van dema­nar vaig dir que sí perquè em va agra­dar la pos­si­bi­li­tat que m'ofe­rien de ser­vir la ciu­tat i les per­so­nes que hi viuen: des de la meva òptica repu­bli­cana sé que la bona política es fa estant al ser­vei de la gent i esti­mant-la, i que si no tens molt clars aquests dos mana­ments val més que et dedi­quis a una altra cosa. Però cor­ren mals temps per als qui ens volem donar a la cosa pública: la visió que en té la gent de peu és més aviat des­con­fi­ada i sus­picaç. Això és, en part, perquè alguns polítics s'han apro­fi­tat sense ver­go­nya dels seus càrrecs per a l'enri­qui­ment per­so­nal, i en part també perquè la mateixa soci­e­tat ens obliga a no aca­bar de ser per­so­nes del tot nor­mals. Els hora­ris, per exem­ple: men­tre el món va cap a les jor­na­des raci­o­nals per poder viure amb ple­ni­tud la vida per­so­nal, la fami­liar i la pro­fes­si­o­nal, molts plens aca­ben a la mati­nada, les reu­ni­ons són extem­porànies i no hi ha dele­gació de vot en cas de malal­tia. Un altre pro­blema amb què ens tro­bem és que, una vegada decla­rem el nos­tre com­promís polític, no ens volen enlloc. No sé si vostès saben que hi ha mol­tes enti­tats els esta­tuts de les quals obli­guen els mem­bres de la junta a ple­gar si es pre­sen­ten a unes elec­ci­ons. Amb aquest zel –més aviat recel– passa que l'aspi­rant a polític és obli­gat a des­vin­cu­lar-se de la soci­e­tat civil orga­nit­zada, cosa que després, oh para­doxa!, se li retreu com un pecat. Jo he hagut de ple­gar d'unes quan­tes enti­tats cul­tu­rals amb què tre­ba­llava –de franc, per des­comp­tat–, però per sort encara em dei­xen aju­dar a l'AMPA, anar a les esco­les a expli­car con­tes i col·labo­rar amb l'Onco­lliga. No cre­uen que això, al nou país, ha de can­viar? És a dir, tots els polítics hones­tos i la soci­e­tat sen­cera valo­rant el ser­vei que fan. Doncs bé, com que s'acos­ten les elec­ci­ons, quin remei, ho deixo aquí. M'ha fet molta, molta il·lusió que lle­gis­sin les meves colum­nes. Mol­tes gràcies, de veri­tat, i molta sort.