La pista dels diners

El cas Watergate ens va ensenyar que per aclarir el més enrevessat dels misteris cal “seguir la pista dels diners”. Això és el que l'informador conegut com a Deep Throat va dir als periodistes Bob Woodward i Carl Bernstein per conduir-los a la resolució del cas que va acabar comportant la dimissió del president Nixon.

Instal·lats com estem en l'escàndol permanent, hi he pensat aquests dies per molts motius, però sobretot per dos casos que estan enrocats en la paraula dels uns contra la dels altres, que és la millor manera perquè amb el pas del temps s'acabin diluint en els laberints politicojudicials. És escandalós, i sembla que només sigui possible en un país com Espanya, que encara no hi hagi hagut responsabilitats polítiques pel cas Bárcenas. Mentre l'extresorer del PP, acabat de sortir de la presó preventiva, torna a assenyalar des del president Rajoy fins a la major part de la cúpula del partit per haver percebut diners bruts, els responsables del partit es mantenen instal·lats en la negació absoluta dels fets i, al contrari, es presenten com a part perjudicada. És igual que hi hagi casos com els de polítics ja retirats que han admès haver percebut les quantitats que figuren anotades a les llibretes de l'extresorer. I altres possibles proves semblants. El cas no està jutjat i tot es confia que no hi hagi més proves que la paraula de l'un contra la dels altres. Si no es troba la pista dels diners, la majoria dels assenyalats continuaran tenint les màximes responsabilitats polítiques i governamentals del país.

L'altre cas és el que denuncia el documental Ciutat morta. Se n'ha parlat molt, però no ha sortit encara ningú amb la decisió i l'autoritat necessàries per fer que el cas es revisi com cal. Una cosa potser tan escandalosa com els fets que s'hi denuncien. I per dur-lo a un carreró sense resolució, també s'està duent a versions de la paraula dels uns contra la dels altres. Però hi ha la pista dels diners. Potser un fil per estirar és el de la pensió per invalidesa que cobren els dos guàrdies urbans implicats en el cas 4-F. És el que intenta el sindicat CGT, que vol trobar respostes a preguntes tan pertinents com ara com és que dos agents perfectament vàlids van deixar de ser-ho, qui va avalar i va resoldre l'expedient, si hi ha greuges comparatius amb altres casos i si, finalment, és que, com assenyalen fonts del sindicat, “la jubilació anticipada daurada” dels dos agents es va fer per “comprar el seu silenci”, de manera que no s'hagin d'assumir responsabilitats polítiques.

Deixen rastre els diners?