“Perro mea”

Vaja mal­de­cap ha pro­vo­cat Carme For­ca­dell als mit­jans de comu­ni­cació en llen­gua espa­nyola quan han hagut de tra­duir l'expressió “Això és can Pixa”. Alguns han optat per la forma “Esto es un cac­hon­deo”, però no és ben bé el mateix. “Cac­hon­dear”, en espa­nyol de Mèxic, vol dir “Fer carícies amo­ro­ses (un home a una dona)”, i a mi em sem­bla que For­ca­dell no estava dient això. En espa­nyol d'Espa­nya, en canvi, “cac­hon­dear” vol dir “bur­lar-se”, i a mi em sem­bla que For­ca­dell tam­poc no estava dient això. Cer­ta­ment, la frase feta de For­ca­dell té a veure amb “no pren­dre's seri­o­sa­ment algú o alguna cosa”, però el regis­tre infor­mal del “can Pixa” té, a més, un punt de vista pejo­ra­tiu i unes con­no­ta­ci­ons nega­ti­ves que van més enllà del “cac­hon­deo”. Tant “can Pixa” com “cac­hon­deo” són expres­si­ons popu­lars, però “can Pixa” és, a més d'una paraula, una parau­lota.

Altres mit­jans de comu­ni­cació, amb un esforç cog­ni­tiu nota­ble, han traduït “Això és can Pixa” per “Esto es un mea­dero”. És una solució ima­gi­na­tiva, però el text d'arri­bada tam­poc no vol dir el mateix que el text de par­tida. El “mea­dero” és lite­ral­ment “un lloc des­ti­nat a ori­nar o usat amb aquesta fina­li­tat”; en canvi, “can Pixa” és una com­bi­nació metàfora pura i motiu onomàstic.

És pos­si­ble que altres mit­jans de comu­ni­cació o d'opinió, vícti­mes de la idiòcia de les tra­duc­ci­ons automàtiques que tant ens afecta, hagin pro­vat d'apli­car “Això és can Pixa” a l'eina tra­duc­tora. I s'hau­ran tro­bat amb una cons­trucció semànti­ca­ment agra­ma­ti­cal: “Esto es can Mea”. No tant el “Pixa” com el “can” és pro­blemàtic en la pare­lla català-espa­nyol. El “can”, en el sen­tit de “casa”, no fun­ci­ona en espa­nyol, que cenyeix el sig­ni­fi­cat, en pri­mera instància, a “perro”. Així, l'error de tra­ducció acos­ta­ria més el resul­tat a “Esto es perro Mea” que a “Esto es casa Mea”, si bé totes dues solu­ci­ons són peno­ses, l'una per incom­pren­si­ble i l'altra per gens genuïna.

La llen­gua, com ens ha demos­trat For­ca­dell (lingüista abans que acti­vista), també és una estruc­tura d'estat. A la pròxima: “A Xerta tenen la figa oberta.” A veure com se'n sur­ten.