El mercat de l'art com un estat d'ànim

Sempre he cregut que una persona mai s'aixeca al matí pensant que comprarà una obra d'art si no té un estat d'ànim especial. Es pot anar al forn o al quiosc amb desànim, però no a una galeria d'art. Aquesta il·lusió ha estat perduda, però segons es va percebre ahir a la Nit del Galerisme, comença a recuperar-se. Bé, el que més concretament es va dir és que la crisi remet. Però, insisteixo, a més de diners, per normalitzar el mercat de l'art es necessita el convenciment que l'art és un estimulant vital. Perquè va bé per a la circulació –d'idees i sentiments–, per a la depressió, per al cor –sempre hi ha amor en l'art– i també per a la pell –és un estimulant de bones sensacions– i el cervell –font d'idees i reflexions.