Nens i mestres de Farners

Demà, al Racó de les Oli­ve­res de Santa Coloma, i amb l'assistència d'auto­ri­tats muni­ci­pals i edu­ca­ti­ves, les tres esco­les de la ciu­tat faran l'acte cen­tral del Dia Esco­lar de la No-violència i la Pau. S'apro­fi­tarà per fer un home­natge al ciu­tadà Lluís Caparrós, tan enyo­rat per molta gent. Els nens hi inau­gu­ra­ran un pavi­ment en forma de símbol de la pau i hi lle­gi­ran el poema de Martí i Pol Pa amb oli i sucre. També can­ta­ran aque­lla cançó que diu que “el món seria més feliç si tots fóssim amics”, un mig himne que amb el verb con­ju­gat en con­di­ci­o­nal ja avança on ens tro­bem ara com ara. Hi pots anar, amic lec­tor, i tant que hi pots anar. És un acte obert a tot­hom, i, al cap­da­vall, com més serem més pau tin­drem. Però mira els ocells que bai­xos volen... Aquests dies corre per la xarxa un vídeo esgar­rifós d'un nen giha­dista que amb una pis­tola a la mà i molt de gel a la mirada espera que un bar­but acabi de lle­gir la sentència a un pre­so­ner age­no­llat davant seu. Després, li fot un tret a la nuca, i ni un múscul de la cara se li mou... També hem pogut lle­gir hor­ro­rit­zats que a Nigèria una nena bomba es feia explo­tar i cau­sava una gran mor­tal­dat. Un film qual­se­vol de ter­ror, un d'aquells amb cri­a­tu­res ali­e­na­des del món, ens sem­bla­ria més enra­o­nat que la rea­li­tat que vivim. Vés, doncs, a l'acte del Racó de les Oli­ve­res i dóna suport cívic als mes­tres de les esco­les de primària, de l'escola de música i del Cen­tre de Recur­sos Pedagògics de la Selva. Ells s'esfor­cen més que ningú per evi­tar que l'ensu­crat “pa amb oli” del poema no acabi sent una “por amb odi”. Però tam­poc no espe­ris massa d'actes com aquest. Els romans feien una paro­nomàsia entre els mots bellum (“guerra”) i bella (“bella”) per recor­dar a tot­hom que en la guerra no hi ha ni un bri de bellesa. Segur? Quants nens ali­e­nats pels pro­pis pares ja s'enci­sen més amb els tam­bors de guerra que no pas amb la cançó del com­pany, que diu que vol ser amic seu? A quants se'ls està glaçant ja la mirada? Aquells ocells que volen tan bai­xos, sen­ten pot­ser la tem­pesta? Claudià, l'últim gran poeta de la lla­ti­ni­tat, va nar­rar el temps de l'empe­ra­dor Honori i l'arri­bada dels bàrbars, pres­sen­tida en cada límit de l'imperi romà. Si demà fos a l'acte colo­menc, qui sap si no hi reci­ta­ria nova­ment: “Sota la pau, s'amaga una guerra més greu...”