Mònica

El fotògraf Ricard García Vila­nova deia que ente­nia el futur del peri­o­disme en zones de con­flicte vin­cu­lat amb les ONG que hi tre­ba­llen. Perquè el fet d'expli­car o retra­tar una història tingués un objec­tiu; can­viar real­ment les coses. Hi vaig pen­sar veient Mònica Ber­nabé a Ves­tida de negre , líder de la seva franja amb la segona millor audiència del curs. En aquests docu­men­tals es ten­deix a con­ver­tir el peri­o­dista en un heroi, perquè en pro­ta­go­nitza el relat i l'explica en pri­mera per­sona –el d'una quo­ti­di­a­ni­tat que es troba a fal­tar en els titu­lars de l'Afga­nis­tan–. Però és admi­ració. Per enten­dre el peri­o­disme (podeu adjec­ti­var-ho amb con­cep­tes com ara denúncia, huma­ni­tari o inten­ci­o­na­li­tat) com una acti­tud vital.