Deutes

La cara del nou pri­mer minis­tre, Ale­xis Tsi­pras, em sem­bla el típic enigma grec. Com pot ser que aquest jove polític apa­re­gui com l'home més rela­xat i con­tent del seu país? No sent el pes de l'enorme res­pon­sa­bi­li­tat que li ha cai­gut al damunt? Ja entenc que ha tin­gut un resul­tat elec­to­ral molt bo, però la situ­ació de Grècia avui i els pro­ble­mes que afronta el nou govern podrien fer arru­far el front i gene­rar arru­gues pre­ma­tu­res al més opti­mista. Pot­ser la pre­o­cu­pació va per dins i l'home hi sap posar cara de pòquer o, com les cariàtides de l'arqui­tec­tura hel·lènica, aguanta la seva fei­xuga càrrega sense immu­tar-se. Ja es veurà. De moment no es pot negar que no vagi per feina. S'ha afa­nyat a for­mar el nou govern (aquí totes les cariàtides resul­ten ser de gènere mas­culí) i a pac­tar amb un par­tit d'extrema dreta l'endemà mateix de les elec­ci­ons (és a dir, que ja ho tenien acor­dat, però no anun­ciat). També s'ha afa­nyat a dei­xar clar que, si van mal dades, pot con­ver­tir-se en un “infil­trat” de Putin a la Unió Euro­pea i difi­cul­tar polítiques comu­nes amb el tema d'Ucraïna. Al dar­rere de tot ple­gat hi ha la mare dels ous: el deute grec. Un deute tan bru­tal com estruc­tu­ral que no es pot con­do­nar ale­gre­ment si no es volen tren­car els fràgils equi­li­bris entre nord i sud a la Unió euro­pea o crear un efecte con­tagi a d'altres estats mem­bres que seria irre­fre­na­ble. El pro­blema del deute, de moment, no cas­tiga la cara de Tsi­pras. El pri­mer minis­tre del país que va inven­tar la tragèdia com a gènere no pre­senta pas l'aspecte d'un heroi tràgic. “El que mor paga tots els seus deu­tes”, fa dir Shakes­pe­are a un per­so­natge. No sem­bla que Tsi­pras esti­gui en aquesta onda tràgica. Deu estar con­vençut que a Brus­sel·les les coses no arri­ben mai a aquests extrems i sem­pre es troba l'ope­ració cosmètica que salva la cara de tot­hom. I sobre el deute fa anys que, qui més qui menys, té assu­mit allò que va dir un pre­si­dent dels EUA: “Benau­rats els nos­tres fills perquè ells here­ta­ran el nos­tre deute naci­o­nal.”