Cap proposta

Ahir Madrid va viure el primer gran acte de masses de la campanya electoral espanyola: la “marxa pel canvi” de Podemos. La gent de Pablo Iglesias es va tornar a presentar davant la multitud com el partit que té propostes per a tot: per salvar l'economia, per fer-se valer davant d'Europa, per aconseguir una societat més justa i per regenerar les institucions espanyoles. Però la crua realitat és que el partit que té tantes propostes per a Espanya, no en té cap per a Catalunya.

La dirigent de Podemos –que a Catalunya se segueix dient Podemos malgrat que els llibres d'estil dels mitjans de comunicació catalans en facin dir Podem– i candidata oficial a presidir el partit a Catalunya, Gemma Ubasart, va ser aquesta setmana a Catalunya Ràdio i no va saber donar cap resposta concreta sobre els temes més bàsics.

Malgrat els esforços de Mònica Terribas perquè es definís sobre el referèndum català, Ubasart no va sortir del “s'ha d'obrir un procés constituent a Espanya per decidir sobre tot”. L'únic que va quedar clar és que la defensa del dret a decidir que portaven al programa electoral de les europees s'ha diluït com un terròs de sucre. Si Podemos es vol presentar a les eleccions del 27 de setembre li queden vuit mesos per elaborar una proposta per a Catalunya, perquè no es podrà inhibir del debat polític més important des de fa anys que viu la societat que aspira a representar.

Els dirigents del partit a Catalunya haurien d'adonar-se que estan reproduint els vicis dels partits tradicionals: l'ambigüitat en temes delicats per por de perdre suport electoral, la retòrica política buida de contingut i una falta de propostes concretes que tomba d'esquena.

A Madrid poden congregar multituds amb la bandera de la regeneració democràtica i la justícia social, però aquí els caldrà entendre que el gran projecte de regeneració democràtica i justícia social que la societat catalana té entre mans es diu independència. I dir-nos si hi estan a favor o en contra.