Un mosso

Llegíem en l'edició d'ahir d'El Punt Avui una àmplia infor­mació sig­nada per T. Soler i D. Marín sobre l'atro­pe­lla­ment mor­tal d'un mosso en un con­trol de trànsit. El con­tin­gut de la notícia, si us ha pas­sat per alt, el podeu recu­pe­rar a la versió digi­tal d'aquest diari.

A mi, que ara fa uns trenta anys, per raons d'amis­tat amb el que fou pri­mer direc­tor gene­ral de Segu­re­tat Ciu­ta­dana, Miquel Sellarès, vaig seguir força de prop la refun­dació del cos de Mos­sos d'Esqua­dra, que es va fer amb un equip ini­cial
plu­ral en el qual, entre d'altres, recordo Jaume Cur­bet (PSC) i Jaume Bosch (PSUC), la notícia, altra vegada, d'un mosso en acte de ser­vei, em dol moltíssim. Més encara quan la mort té a veure amb un pre­sumpte homi­cidi.

En la pri­mera mei­tat dels anys vui­tanta, quan poca gent, en el nos­tre país, tenia sen­tit d'estat (propi), no va ser fàcil ni sen­zill la cre­ació de la Poli­cia de Cata­lu­nya. De fet, ni el pre­si­dent Pujol, ales­ho­res, tenia sen­tit d'estat, per bé que el 23-F, un epi­sodi que aler­tava del perill que supo­sa­ven per a la democràcia els tics dels CFSE
here­tats del fran­quisme, era recent. La
Poli­cia de Cata­lu­nya, no sense difi­cul­tats endògenes i exògenes, tan­ma­teix, va enge­gar, moderna i democràtica. I exem­plar. Amb només uns pocs cen­te­nars de mos­sos.

D'ales­ho­res ençà la Poli­cia de Cata­lu­nya dis­posa de milers d'agents (més de 15.000), homes i dones al ser­vei del país. És cert que, com suc­ce­eix en tots els
col·lec­tius humans, hi pot haver excep­ci­ons i errors, però el con­junt del cos de Mos­sos d'Esqua­dra manté altíssim el llistó de la pro­fes­si­o­na­li­tat i, com hem lle­git en la notícia refe­rida més amunt, arrisca la vida per garan­tir la segu­re­tat de la gent.

El reco­nei­xe­ment ciu­tadà cap a la poli­cia, tan­ma­teix, sem­pre m'ha sem­blat poc generós. Pro­ba­ble­ment, estem tallats pel patró que iden­ti­fica la poli­cia amb la coerció. Una pruïja de massa mit­jans de comu­ni­cació foca­lit­zada obses­si­va­ment en el descrèdit del cos de Mos­sos d'Esqua­dra, hi fa la resta. És per tot això que, de cap manera, podem pas­sar per alt la mort d'un mosso.