Un mercat més estable

Durant la crisi s'ha fet un pas enrere (o dos) en l'objectiu de qualsevol economia avançada de construir una distribució sectorial ben equilibrada i eficient, capaç d'aportar el màxim de competitivitat, creixement i creació d'ocupació. Aquest país ideal tindria com a pal de paller una indústria que pesés un 25% respecte al conjunt de sectors –ara estem per sota del 20% a Catalunya–, cosa que aportaria molta més generació de valor que la potenciació de segons quins negocis lligats als serveis. A més a més, la indústria aconsegueix un altre efecte: elimina l'estacionalitat en la producció i en la mà d'obra necessària per mantenir-la en funcionament. Els esforços de l'administració en aquesta direcció han estat fins ara insuficients per assolir-ho.