El Senyor Patata va al museu

Pixar cele­bra 25 anys. Sem­bla molt, però no fa tant que el dibuix ani­mat tenia única­ment la con­si­de­ració d'entre­te­ni­ment infan­til, sense un con­cepte –només el de rela­ci­o­nar ani­mació i cris­pe­tes– i sense una imatge que per­so­na­litzés aquesta expressió del cinema i del dibuix. Només hi havia un nom: Dis­ney, i gai­rebé més lli­gat a la cons­trucció d'un imperi, ni que fos basat en el món de la fan­ta­sia, que a la idea d'un gran artista. Per sort, els dibui­xos ani­mats –i no sols em refe­reixo a obres adul­tes com les de William Ken­tridge, sinó també als films fami­li­ars– han entrat als museus. Això no els resta ni els suma valor pel fet en si, sinó per la pos­si­bi­li­tat de fer des­co­brir la seva essència artística. Ben­vin­gut a Cai­xa­Fo­rum, Senyor Patata.