Udo Lattek

Ara que tot­hom parla de la crisi ins­ti­tu­ci­o­nal del Barça i que tots els ente­sos del país (és a dir, apro­xi­ma­da­ment uns set mili­ons d'habi­tants) con­si­de­ren que l'equip ha per­dut pis­to­nada després d'un parell de tem­po­ra­des més aviat gri­ses, no esta­ria pas mala­ment fer una mica de memòria i recor­dar què era la gri­sor de veri­tat en l'uni­vers blau­grana. Per exem­ple, l'etapa a la ban­queta de l'ale­many Udo Lat­tek, figura que va sepul­tar en aquell club cala­mitós tot el pres­tigi que havia asso­lit com a pre­pa­ra­dor del gran Bayern.

A Bar­ce­lona hi va estar entre 1981 i 1983. Tot­hom amb prou edat segur que tindrà un cal­fred d'angúnia reme­mo­rant aque­lla època infausta, de davan­ters cen­tre segres­tats, de per­dre lli­gues dila­pi­dant mise­ra­ble­ment cinc punts d'avan­tatge a poques jor­na­des del final, de con­for­mar-se de tant en tant amb una com­pe­tició euro­pea de segona cate­go­ria com la Recopa, o una copeta del rei, glòries menors, únics tro­feus que l'ale­many va alçar. Un període de medi­o­cri­tat soporífera, joc neguitós, espès, afició angoi­xada i entorn pres­si­o­nat per aquell con­cepte d'urgència històrica que tan bé defi­ni­ria Menotti, suc­ces­sor de Lat­tek en el càrrec i en el fracàs. Allò sí que era gri­sor. Aque­lla poca esta­tura espor­tiva i ins­ti­tu­ci­o­nal que pre­te­nia aixe­car el cap a cops infruc­tu­o­sos de talo­nari, fit­xant figu­res com Schus­ter o Mara­dona, que aca­ba­rien dina­mi­tant el ves­ti­dor i tras­bal­sant el club sen­cer.

Udo Lat­tek, afec­tat de Parkin­son, feia temps que havia per­dut la luci­desa. Qui sap si abans d'ini­ciar el declivi físic va ser a temps de gau­dir dels anys del millor Barça de la història. Si va poder-ho veure, deu haver mort errònia­ment con­vençut que aquell ‘entorn' caïnita que, segons es diu, ell va ser el pri­mer a iden­ti­fi­car com la malal­tia crònica del club, final­ment s'havia curat.

Als que tenen encara el sen­deri intacte, que el record d'aque­lla gri­sor els sigui antídot con­tra el pes­si­misme i revul­siu con­tra la incom­petència.