República

Cada vegada que sento a par­lar de Pode­mos em ve al cap una frase que Gaziel va escriure al pre­si­dent Com­panys poc abans de la guerra civil. La frase, reco­llida a Medi­ta­ci­ons en el desert, deia que la República era l'enre­dada més gran que Cata­lu­nya li havia fet a l'Espa­nya cas­te­llana. Em fa l'efecte que Pode­mos és una enre­dada sem­blant. Només cal veure de quin canal de tele­visió va sor­tir Pablo Igle­sias i quins dia­ris han con­tribuït més a ali­men­tar el seu pres­tigi. Mirant quins colum­nis­tes posen a parir el James Dean de la cueta i quins el miren amb sim­pa­tia i amb ten­dresa tot queda molt clar. Men­tre que, a Madrid, Pode­mos és una amenaça per al mateix statu quo, a Bar­ce­lona pro­te­geix les elits de la pressió que les clas­ses mit­ja­nes inde­pen­den­tis­tes fan per inten­tar tren­car-lo. El par­tit de Pablo Igle­sias és l'única alter­na­tiva que l'Estat té a la poli­cia per man­te­nir la uni­tat d'Espa­nya. Igual que la República o que la monar­quia dels Savoia, Pode­mos no s'entén sense la neces­si­tat de les elits cata­la­nes de deses­ta­bi­lit­zar l'Estat per defen­sar-se del cen­tra­lisme sal­vatge de Madrid i lli­gar curt, al mateix temps, el sen­ti­ment sepa­ra­tista del seu poble. Fins ara, aquests expe­ri­ments han aca­bat com el rosari de l'aurora. Bar­ce­lona té les elits més astu­tes i més cos­mo­po­li­tes del món, però cada vegada que han atiat el radi­ca­lisme cas­tellà per debi­li­tar l'Estat i dis­sol­dre les ener­gies cata­la­nes, l'incendi se'ls ha escam­pat a casa i Espa­nya s'ha ensor­rat en l'obs­cu­ran­tisme. Ara el nucli dur de la política cata­lana és més esta­ble que en d'altres èpoques. Per molt que alguns mirin d'esber­lar-lo, les dis­pu­tes entre CiU i ERC difícil­ment ani­ran més enllà de la superfície. Igle­sias és un mas­cle alfa, però encara no és gens clar qui apro­fi­tarà les decep­ci­ons que pro­duirà Pode­mos. En part dependrà de la tos­su­de­ria i la consciència naci­o­nal dels sec­tors cen­trals de la soci­e­tat cata­lana. Pot­ser tin­drem una opor­tu­ni­tat millor que la del 9-N.