Únics culpables: nosaltres

Un cop més (ja en són tants que és impossible recordar-los tots), la maquinària de l'Estat espanyol ens ajuda a tornar a despertar-nos després d'un parell de mesos de refredament del procés català cap a la independència. I en treure'ns la son de les orelles, ens hem descobert avançant, fent feina, tot i les campanyes d'intoxicació interessades a fer-nos creure que “ha baixat el suflé”. La realitat és que ja hem interioritzat que el 27-S decidirem sobre la independència de Catalunya, i donarem un mandat democràtic concret i explícit al Parlament per trencar amb Espanya. Per això ja estem treballant en l'endemà. Hem començat a discutir com ha de ser la constitució del futur estat, per exemple. I si algú estava distret i no se n'havia assabentat, l'Estat s'ha cuidat de fer-ne la màxima difusió nacional i internacional amb l'insòlit expedient d'expulsió del jutge Santiago Vidal. Un altre exemple: el govern català ha ampliat la projecció diplomàtica del país amb dues noves delegacions a Roma i Viena, i la voluntat d'obrir-ne de noves arreu del món. Una altra vegada, la campanya promocional va ser a càrrec del ministre García-Margallo, que –amb un esforç intel·lectual notable– va advertir a la premsa estrangera que “les delegacions s'obren pel desig de crear miniambaixades pròpies d'un estat sobirà”. De veritat, si no aconseguim la independència, en serem els únics culpables. Mai no podrem dir que l'Estat no ens ho va posar fàcil.