Almodóvar: ell i només ell

A mi Pedro Almodóvar no m'agrada. Ni ara, ni abans, i dubto que mai m'agradi. El seu cinema, sal­vant, i no totes, les pri­me­res pel·lícules, em cansa. I ell, també. Té un ego tan des­me­su­rat que es creu el déu del cinema espa­nyol. A la gala dels Goya, va que­dar retra­tat: per entro­nit­zar Anto­nio Ban­de­ras, a qui li estava a punt d'entre­gar el premi d'honor, pri­mer es va entro­nit­zar ell. Ell el va fer. Ell el va llançar a l'èxit. Ell i només ell. Almodóvar sem­pre parla d'ell mateix. Dit això, va tenir una bona sor­tida quan va des­merèixer el minis­tre Wert amb un “vostè no és un dels nos­tres”. I a la cerimònia d'aquest any trobo que li va fal­tar nervi rei­vin­di­ca­tiu. Wert, com diu Almodóvar, no és gent de cul­tura. D'aquest minis­tre, en tenim tots el pap ple.