Semblar honrat

La publi­cació els últims dies de la famosa llista Fal­ci­ani, amb milers de comp­tes ban­ca­ris ocults a Suïssa, ha escam­pat l'ombra del dubte sobre nom­bro­ses per­so­nes i ins­ti­tu­ci­ons. A la llista sem­bla que hi apa­rei­xen les reli­gi­o­ses de Sant Josep de Girona, una ins­ti­tució fun­dada per la lla­gos­te­renca Maria Gay i que té una impor­tant presència inter­na­ci­o­nal. Els seus res­pon­sa­bles s'han afa­nyat a dir que a Suïssa no hi tenien diners ama­gats sinó que els comp­tes eren trans­pa­rents i res­po­nien a les neces­si­tats a l'hora de ges­ti­o­nar els pro­jec­tes inter­na­ci­o­nals. Però com diu la dita, la dona del Cèsar no només ha de ser hon­rada, sinó que ha de sem­blar-ho. I el fet de tenir diners a Suïssa, com a mínim, fa mal d'ulls. En cir­cumstàncies nor­mals, no hau­ria de ser així. Però el cas és que no ens tro­bem en cir­cumstàncies nor­mals, sinó ben bé al con­trari. Els nom­bro­sos casos de cor­rup­tes i eva­sors fis­cals que ens envol­ten no només a casa nos­tra sinó arreu ha pro­vo­cat que ara ja tot­hom sigui cul­pa­ble fins que no es demos­tri el con­trari, quan en teo­ria hau­ria de ser al revés. Tenir diners a Suïssa no és il·legal, com tam­poc no ho és tenir-ne a Andorra. Sem­pre que esti­guin decla­rats, és clar. Però ara això no importa. Ens han donat tants motius per pen­sar que no hi ha un pam de net, que ja és igual si allò que diuen que té aquell o l'altre és legal o no. I amb aquesta acti­tud cor­rem el perill de cri­mi­na­lit­zar a tort i a dret sense tenir prou conei­xe­ment dels fets. De motius per pen­sar mala­ment, segu­ra­ment en sobren. Però seria molt injust posar tot­hom al mateix sac. Dic això pen­sant en les dese­nes d'enti­tats benèfiques que ate­nen milers de per­so­nes cada any a les comar­ques giro­ni­nes. Es tracta d'enti­tats que malau­ra­da­ment sovint escol­ten crítiques o acu­sa­ci­ons sense fona­ment sobre els cri­te­ris que seguei­xen a l'hora d'aju­dar les per­so­nes més neces­si­ta­des. No hi fa res que es tracti de lle­gen­des malin­ten­ci­o­na­des, perquè el mal està fet. L'alcalde d'una població giro­nina amb un impor­tant col·lec­tiu de per­so­nes emi­gra­des, expli­cava que ja s'havia can­sat de negar una vegada i una altra que l'Ajun­ta­ment repartís talons als nou­vin­guts perquè pogues­sin com­prar al super­mer­cat. Sen­zi­lla­ment, no se'ls volien creure. Com segu­ra­ment la majo­ria tam­poc no es voldrà creure ara, i amb raó, les expli­ca­ci­ons o jus­ti­fi­ca­ci­ons sobre els comp­tes a Suïssa.