No funciona

L'home que va descobrir una altra manera de fer iogurts des de la cooperativa de La Fageda, Cristóbal Colón, ha dit una veritat com una casa: que el món no funciona. Ja ho sabíem, però quan aquestes afirmacions les fa algú com ell agafen una altra dimensió. Perquè Colón ha fet molt pel bon funcionament d'aquest món. Ho ha dit en una entrevista on també ha explicat que plega i que es prepara per viure de manera intensa la vellesa, que considera que és una etapa misteriosa i il·lusionant. I per això es vol preparar a consciència per a aquesta època. Llegeixo això mentre encara em ressonen les xifres esgarrifoses que hem sabut aquests dies. Més de deu mil avis reconeixen que reben maltractaments. Estic d'acord amb Colón: el món no funciona. Si una societat maltracta el seu passat –les persones grans– d'aquesta manera, no té futur. Què passa perquè aquesta etapa de la vida que, com diu Colón, hauria de ser intensa, plena de misteris, d' il·lusions hi ha persones que els la fan viure com si fos un calvari, un malson i una condemna? Què passa perquè milers de persones s'estimin més ser a l'altre barri que no pas en aquest on els fan la vida impossible? Només un de cada deu ho denuncia i la resta callen. No gosen parlar. Només de verbalitzar-ho els deu fer un mal el cor insuportable. Si aguanten deu ser per amor als fills. Ara, el pitjor de tot, és el sentiment de culpabilitat que els genera. Assumeixen que han fracassat amb els seus fills si els seus descendents són capaços de fer-los el mal que els fan. I això per un pare o una mare ha de ser més cru que les més salvatges de les tortures. Sempre he cregut que les persones grans han de merèixer un altre tracte, diferent, preferencial. Se l'han guanyat en tant que atresoren una matèria que ningú més té. Són posseïdors d'un tresor que l'hem de preservar i que no s'ha de profanar. L'experiència de la saviesa i la memòria que ens dóna les claus per interpretar un món que, com que no ho valora, per això no funciona.