Gernika

Tot està a punt a Ger­nika perquè d'aquí a una set­mana es tras­planti el nou roure davant de la Casa de Jun­tes de Bis­caia. A molts els pot sem­blar un fet sense importància, però no ho és gens. De la mateixa manera que en molts països hi ha símbols estàtics (ban­de­res, him­nes...), l'ano­me­nat Arbre de Ger­nika (Ger­nikako Arbola) és un ésser dinàmic, que sim­bo­litza les lli­ber­tats tra­di­ci­o­nals de Bis­caia i dels biscaïns i, per extensió, les de tots els bas­cos.

En els dar­rers anys, la crònica de l'Arbre de Ger­nika recull alguns fets acci­den­tals que ha cal­gut superar. El pri­mer, la mort de l'antic roure, esde­vin­guda l'any 2004. Era l'arbre que havia resis­tit el bom­bar­deig de la Legió Còndor. Ja és sabut que l'avi­ació ale­ma­nya, aju­dada per la ita­li­ana i amb la col·labo­ració necessària del bàndol fran­quista, la tarda del 26 d'abril del 1937 va ata­car la població civil de Ger­nika, va fer cen­te­nars de morts i va incen­diar com­ple­ta­ment la ciu­tat. L'edi­fici de la Casa de Jun­tes i l'Arbre de Ger­nika, tan­ma­teix, van per­viure.

L'any 2005, es va tras­plan­tar un nou roure, fill de l'antic. Aquest hivern, però, ha mort. Les cau­ses de la mort no han tin­gut res a veure amb l'èpica, sinó amb un des­as­tre natu­ral. Segons sem­bla, un excés d'aigua acu­mu­lada pel mal dre­natge li ha pro­vo­cat anòxia (manca d'oxi­gen) i, en con­seqüència, la mort. Així, ara tindrà lloc un segon tras­plan­ta­ment, amb un nou roure, també fill de l'antic i germà del que ha mort aquest hivern.

L'Arbre de Ger­nika que es tras­plan­tarà d'aquí a una set­mana té 14 anys i s'ha avi­vat prop de Bil­bao. És el millor exem­plar, ele­git entre milers de plançons nas­cuts a par­tir de glans de l'arbre antic que habi­ten en els bos­cos de Bis­caia. L'ope­ració de tria i també la de con­di­ci­o­na­ment del ter­reny on es tras­plan­tarà ha anat a càrrec d'experts d'un pres­tigiós labo­ra­tori medi­am­bi­en­tal gui­puscoà i del depar­ta­ment de Bio­lo­gia Vege­tal de la Uni­ver­si­tat del País Basc. Aquesta vegada, no s'ha dei­xat res a l'atzar.

Els reis de Cas­te­lla jura­ven fide­li­tat a les lli­ber­tats biscaïnes sota l'Arbre de Ger­nika. D'aquí arren­quen els drets històrics, que els cata­lans hem desatès.