23-F

Avui fa 34 anys, un gra­pat de guàrdies civils van irrom­pre al Congrés de Dipu­tats espa­nyol. Era (mai millor dit!) el tret de sor­tida a un cop mili­tar que, tot i no reei­xir (?), va con­di­ci­o­nar enor­me­ment la Tran­sició, sobre­tot pel que feia a la pro­blemàtica ter­ri­to­rial de l'Estat. Aquell mateix ves­pre, les agències de notícies van començar a sub­mi­nis­trar imat­ges de l'assalt als mit­jans de comu­ni­cació de tot el món. Quan, durant la nit, a la redacció d'un diari suec es va rebre una foto­gra­fia del bigo­tut Anto­nio Tejero, amb la pis­tola a la mà i el tri­corni al cap, amenaçant els dipu­tats des de la tri­buna del par­la­ment, el pobre peri­o­dista de tan­ca­ment no va enten­dre res. Pot­ser per això, aquell periòdic l'endemà va titu­lar la notícia amb Un torero assalta el par­la­ment espa­nyol.

Aquesta anècdota, que li encan­tava expli­car a l'enyo­rat Gabriel Car­dona, resu­meix tots els tòpics que encara arros­se­gava aque­lla Espa­nya post­fran­quista. La pan­de­reta i les cas­ta­nyo­les, la san­gria i el sol, les folklòriques i els ine­vi­ta­bles tore­ros que des­per­ta­ven admi­ració amb la seva cha­que­ti­lla de llu­en­tons i una tale­gui­lla arra­pada que per­me­tia ende­vi­nar cap on car­re­gava el pro­ta­go­nista. I, evi­dent­ment, la mon­tera que el peri­o­dista escan­di­nau va con­fon­dre amb el pecu­liar tri­corni que, encara avui, forma part de l'uni­forme de gala de la Guàrdia Civil.

Mon­tera per tri­corni. Gat per lle­bre. Tran­sició exem­plar per frau sag­nant. Pacte i recon­ci­li­ació per man­te­ni­ment dels pri­vi­le­gis dels de sem­pre. Justícia per a les vícti­mes per oblit. Cons­ti­tució immu­ta­ble per lli­ber­tat... L'eruga dels refor­ma­dors fran­quis­tes va aca­bar con­ver­tint-se en una bonica papa­llona ano­me­nada democràcia. El pro­blema és que, massa temps després, hem des­co­bert que les ales eren de pega. Com la mon­tera de Tejero. Com l'hero­isme de Joan Car­les I, la dig­ni­tat de Felipe González o l'ètica de Jordi Pujol.