A Déu

En un sol dia l'Estat ha certificat via BOE l'existència de Déu i ha negat, a través del Tribunal Constitucional, la capacitat de les persones de poder decidir. Almenys les catalanes. També és veritat que el Constitucional ja actua amb una actitud semblant a la del Totpoderós: infal·lible, indestructible i, sobretot, etern. Eudald Carbonell hauria de començar a investigar si la Constitució espanyola es va escriure abans o després dels Deu Manaments. Potser hi ha un salt en el temps que ens hem perdut. Ho dic perquè el TC fins i tot és capaç de tombar coses que ja han passat. El 25-F ha deixat sense efecte el 9-N. Back to the future. O millor: Men in black. Mireu la llum: quan diguem tres no recordareu haver votat. A veure, poseu-vos tots junts. Sí, tots. Sí, sí, els dos milions i mig de persones. Va, vinga, que és per avui. Com? I tant que els dono pressa, el ritme el marco jo, que per alguna cosa sóc el Déu-TC. Faig les coses quan vull i com vull. Prohibir el 9-N: cinc dies abans que passi. Il·legalitzar-lo: tres mesos després. Estatut? Quatre anys després d'haver estat votat per tots vostès a qui d'aquí a cinc anys els recordaré que no tenen dret a votar. Procés a Companys: portem 37 anys i no acabem de veure el moment de parlar-ne. Va, no em desviïn l'atenció. Mirin la llum tots alhora. Sí, els dos milions i mig. Facin una V si cal i tant els agrada. Un, dos, tres. Ja està. El 9-N no va existir. El Tribunal Constitucional diu que no es pot preguntar si vols continuar formant part d'un estat que no et deixa preguntar si vols formar part d'un estat. Ai, perdó, que són persones i no éssers superiors; repeteixo pas a pas: el Tribunal Constitucional ha prohibit preguntar. Preguntar què? Preguntar si vols formar part d'un estat. Quin estat? L'Estat al qual hauràs de pertànyer a la força perquè no se't permet ni tan sols preguntar si en vols formar part. Per tant, ja només queden dues opcions: o formar-ne part o no preguntar. No preguntar ni a Déu. A Déu siau.