Posar-se medalles

Quin govern no esta­ria eufòric si jus­ta­ment en un any ple d'elec­ci­ons li comen­cen a aparèixer xifres posi­ti­ves sobre la recu­pe­ració econòmica? Crei­xe­ment de l'eco­no­mia, del con­sum de les llars, de la inversió empre­sa­rial, de les expor­ta­ci­ons i reducció, encara que lleu, de l'atur són música celes­tial per als inqui­lins de La Mon­cloa, que neces­si­ten pre­sen­tar-se davant dels seus pos­si­bles elec­tors com a artífexs neces­sa­ris de tots aquests èxits. És humà aquest cos­tum de posar-se meda­lles. Amb tot, cal veure si són meres­cu­des. Per esbri­nar-ho, seria bo recor­dar que les mesu­res apli­ca­des a Espa­nya han estat impo­sa­des per la troica i els seus homes de negre. A més, l'eco­no­mia espa­nyola no ha començat a créixer fins que l'euro­pea s'ha revi­fat.