Sagrat i profà

El nou currículum de l'assig­na­tura de religió catòlica ha estat publi­cat al BOE. Aquest enèsim des­ple­ga­ment de la llei Wert ha sus­ci­tat una lògica reacció crítica. Però en canvi, aquests dies quasi no ha estat ana­lit­zada la pre­gunta que Marc Vidal, dipu­tat d'ICV-EUiA i un dels nos­tres polítics més dig­nes i intel·ligents, va adreçar a Marta Fer­ru­sola dilluns pas­sat durant la seva com­pa­rei­xença a la comissió d'inves­ti­gació del Par­la­ment: “Es con­si­dera, vostè, una bona mare cris­ti­ana, senyora Fer­ru­sola?”

Se'm podrà objec­tar que estic vin­cu­lant fenòmens molt dis­pars, ja que la llei Wert és una mesura soci­al­ment impo­si­tiva men­tre que les con­si­de­ra­ci­ons del dipu­tat són de caire per­so­nal. D'acord. Però és interes­sant remar­car que tant la llei Wert com la pre­gunta de Vidal tras­puen una mateixa impos­si­bi­li­tat per dis­tin­gir entre ètica civil i religió. Tras­puen una mateixa impos­si­bi­li­tat d'assumpció natu­ral del laïcisme.

Els nous cur­ri­cula de religió implan­tats per la LOMCE, impro­pis d'un estat acon­fes­si­o­nal, han estat dis­se­nyats per la Con­ferència Epis­co­pal espa­nyola. Són con­tin­guts par­ci­al­ment aci­entífics, que rein­tro­du­ei­xen el cre­a­ci­o­nisme i la per­ver­tida fórmula acadèmica d'haver d'esco­llir entre ètica i religió. Men­tre obteníem aquesta nova evidència que a Espa­nya el procés invo­lu­ci­o­nista no té atu­ra­dor, la pre­gunta del dipu­tat Vidal rei­tera l'acte reflex de molts grups soci­als que no hau­rien d'obli­dar que Marta Fer­ru­sola (o Gallardón o qui sigui...) públi­ca­ment només han de ser inter­pel·lats per la seva ètica, moral i com­por­ta­ments civils, però no per les seves con­vic­ci­ons o (in)coherències reli­gi­o­ses. No s'hi val a pro­pug­nar un laïcisme interes­sa­da­ment inter­mi­tent.

Si no fos perquè la Con­ferència Epis­co­pal subs­criu d'una manera granítica­ment seri­osa el que jo només subs­criu­ria de manera jocosa i resig­nada, si no fos per això... aca­ba­ria aquest arti­cle abraçant un extracte llu­minós i rami­fi­ca­da­ment anti­o­na­nista del redac­tat dels nous con­tin­guts de religió: “Cal reconèixer la inca­pa­ci­tat de la per­sona per arri­bar per si mateixa a la feli­ci­tat.” És ben veri­tat.