El 27-S #JoVotaréSí

Els esdeveniments d'aquesta setmana refermen més que mai el caràcter plebiscitari de les eleccions anticipades del 27 de setembre. La compareixença dels Pujol al Parlament ens ha ofert una instantània molt clara del propi passat, que volem deixar enrere a l'hora de construir un nou país. La sentència del Tribunal Constitucional ens ha recordat un cop més que, segons el marc legal espanyol, no som un poble, ni un subjecte polític, i no tenim dret a ser consultats si no és per la gràcia de l'Estat. Si la porta de la negociació estava ja tancada, el TC ha agafat un grapat de totxos i hi ha construït un mur, per fer encara més impossible un hipotètic diàleg. Com a colofó, el Consell General del Poder Judicial (que en un estat democràtic seria un òrgan independent però que a Espanya respon a quotes de partit) ha enviat un avís per a navegants molt potent, que ben podria haver signat Kim Jong-un: seran implacables i no toleraran la dissidència. El futur de Catalunya, doncs, només té dues variants: la dissolució o la independència. Cada cop serà menys rellevant a qui votarem el 27-S, sempre que sigui un partit favorable a la independència. L'objectiu només és un: un Parlament amb majoria absoluta sobiranista. En aquest context, les eleccions seran definitives. L'Assemblea i Òmnium haurien de centrar les seves campanyes a reforçar-ne el caràcter plebiscitari, i em permeto suggerir un eslògan: “El 27-S #JoVotaréSí”.