Israel

Ben­ja­min Neta­nyahu, el pri­mer minis­tre hebreu, ha fet diver­ses cri­des en aques­tes set­ma­nes perquè els jueus euro­peus viat­gin a Israel per que­dar-s'hi. Sobre­tot després dels atemp­tats de París i Copen­ha­guen en què, a banda d'altres ciu­ta­dans, hi va haver jueus que van morir pel sol fet de ser jueus. Però, segons sem­bla, els esforços de Neta­nyahu poden haver que­dat en no res perquè tant els man­da­ta­ris euro­peus com els matei­xos rabins de les comu­ni­tats jue­ves a Europa s'hau­rien mos­trat con­tra­ris a la nova emi­gració a Israel (la pri­mera la van pro­ta­go­nit­zar a mit­jan segle pas­sat els super­vi­vents de l'Holo­caust).

L'intent de Neta­nyahu, tan­ma­teix, no l'hauríem d'inter­pre­tar en clau de segu­re­tat imme­di­ata per a la població jueva dis­tribuïda per Europa (alguns, pot­ser pocs, mili­ons de per­so­nes), sinó que l'hauríem d'inter­pre­tar en clau d'una millora democràtica de l'Estat d'Israel mateix. És a dir, que Israel passés de sis mili­ons a deu mili­ons, per exem­ple, seria poc sig­ni­fi­ca­tiu, en clau de segu­re­tat, per a un ter­ri­tori envol­tat per pales­tins, àrabs i musul­mans. En canvi, la nova emi­gració jueva apor­ta­ria una consciència social, en el con­junt de la població, més democràtica i pre­dis­po­sada a la pau.

L'intent de Neta­nyahu és més a mitjà i llarg ter­mini que a curt ter­mini. Pri­mer, perquè la tendència actual, sense cap volun­tat de reti­rada dels ter­ri­to­ris ocu­pats, aboca Israel a una pèrdua lenta i obs­ti­nada de les com­pli­ci­tats inter­na­ci­o­nals. Segon, perquè la supe­ri­o­ri­tat bèl·lica d'Israel en l'actu­a­li­tat no és la mateixa que hi havia l'any 1967 (quan la guerra dels Sis Dies). De fet, ja en el segle XXI, Israel no ha pogut der­ro­tar la milícia de Hez­bol·là. I, ter­cer, perquè, a risc que la reti­rada dels ter­ri­to­ris ocu­pats pugui posar en perill la pròpia segu­re­tat (i existència) de l'Estat d'Israel, la reti­rada és pot­ser l'única solució per a un futur paci­fi­cat.

L'intent de Neta­nyahu té a veure amb l'entrada, no tant de per­so­nes com d'aires democràtics nous. Un intent neces­sari per a la democràcia mun­dial perquè, a banda del con­flicte, Israel és, sobre­tot, l'estat pio­ner a tot el món en R+D+I i en el Nas­daq. Un món que no pot que­dar a mans de giha­dis­tes islàmics i ultra­or­to­do­xos jueus.