El procés no és cap festa

El manual de psi­co­lo­gia de l'ano­me­nat procés diu que les divergències i recels que es van des­ta­par entre CiU i ERC després del 9-N, aquells que van impos­si­bi­li­tar una entesa elec­to­ral ini­cial més enllà de la data del 27-S, van desin­flar l'elec­to­rat. No hi ha cap termòmetre ni cri­te­ris científics que val­guin quan es tracta de mesu­rar l'ànim d'una majo­ria social. Però el que sem­bla pro­vat és que l'ano­me­nada tran­sició naci­o­nal camina pel cos­te­rut camí de la madu­resa política. El con­flicte ha esde­vin­gut crònic i apunta a una reso­lució política lenta que reque­rirà altes dosis de paciència ciu­ta­dana. La soci­e­tat civil és reac­tiva i la mobi­lit­zació sem­bla cri­dada a man­te­nir un paper pre­pon­de­rant, però tot can­via. Amb la il·lusió, la resistència.