Opinió

De set en set

Comptabilitat

El pre­si­dent Mas, inter­pel·lat per una cadena de tele­visió ame­ri­cana, ha dit que Espa­nya “és per­fec­ta­ment capaç de fer un bon paper en el camp econòmic en els pròxims anys, fins i tot en el cas que Cata­lu­nya esde­vin­gui un nou estat”. Què? No pot ser que, en cas de rup­tura, tot­hom hi surti gua­nyant. O bé accep­tem que l'Estat espa­nyol saqueja els recur­sos de Cata­lu­nya, i, per tant, si deixa de fer-ho prou que ho notarà a la caixa, o bé ens apun­tem a la idea que els cata­lans, nar­co­tit­zats pel naci­o­na­lisme, són una colla de lla­dres insa­ci­a­bles que convé dei­xar de man­te­nir. Entre­mig només pot haver-hi l'adver­ti­ment, ava­lat per la llei de Murphy, que tot­hom hi sor­ti­ria per­dent; la pro­cla­mació que tot­hom hi sor­tirà gua­nyant no és sen­sata. La comp­ta­bi­li­tat, en els comp­tes públics, no pas en els pri­vats, es presta molt a la fan­ta­sia, però és impos­si­ble fer dos talls d'un pastís de tal manera que la suma dels talls sigui més gran que el pastís abans de tallar-lo. Els con­flic­tes, tant entre les naci­ons com entre les per­so­nes, suc­ce­ei­xen perquè algú creu que un altre dis­posa o el priva d'algun bé que creu merèixer o que en justícia li per­tany. Si d'una relació es deriva un bene­fici mutu, reco­ne­gut per les dues parts, mai no es parla de con­flicte sinó d'acord o aliança. L'ano­me­nat procés deu estar entrant en una nova fase, la del des­con­cert, perquè ja no sabem si anem a un enfron­ta­ment o bé a lliu­rar un regal, i aques­tes coses s'han de saber. En un enfron­ta­ment es pot gua­nyar o per­dre, i el pri­mer que s'ha de fer és mesu­rar les for­ces; si es tracta d'ofe­rir quel­com, l'únic incon­ve­ni­ent és que, com que de des­a­graïts l'infern n'és ple, pot ser que no ho vegin igual. I no sola­ment no ho veuen igual, sinó que els molesta pro­fun­da­ment que els pren­guin el número. Al cap de tants anys dient benei­te­ries, com que la crisi és una opor­tu­ni­tat o que a cada moment ens podem rein­ven­tar, cre­iem que pot haver-hi una estratègia win-win, és a dir, en què tots els par­ti­ci­pants hi sur­tin gua­nyant. Però, quan es tracta de l'adqui­sició o pèrdua de sobi­ra­nia, això sem­pre ha estat, és i serà impos­si­ble.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.