L'APUNT
Directe a la pantalla
És una sensació que s'ha instal·lat en aquesta legislatura. Potser en l'anterior. La impressió que les intervencions d'alguns diputats no es dirigeixen als col·legues dels altres grups que els acompanyen a l'hemicicle. Ni als consellers del govern ni tampoc al president de la Generalitat en la sessió de control. Res que s'assembli a un diàleg. Són paraules directes a les càmeres i, d'allà, a les pantalles dels televisors. Frases que caduquen al cap de dos telenotícies o així que surten impreses en el titular d'un diari. És un bla-bla-bla destinat al consum intern de les pròpies claques. L'efecte s'aguditza quan s'acosta qualsevol convocatòria electoral, sigui la que sigui. I aquest 2015 en coincideixen tres. Estem de sort.