Internet, servei públic
Dimarts pronunciava a Barcelona la conferència potser més important entre els conferenciants del desè Mobile World Congress (MWC) un senyor nord-americà que es diu Tom Wheeler. Un perfecte desconegut al costat de les estrelles de Sillicon Valley que acudiren al WMC. I no obstant, Wheeler, president de la Federal Communications Commission (FCC) dels EUA, mereixia ser escoltat atentament pel fòrum mundial. Raó: la FCC acabava d'aprovar una norma transcendental per al desplegament d'internet i del mòbil.
Als EUA i arreu el nus del conflicte que afecta operadors de telecomunicacions i proveïdors de serveis a través d'internet rau en la neutralitat de la xarxa. És a dir, si els telecos poden oferir xarxes de velocitat variable en funció de si una empresa de serveis o uns usuaris paguen més o menys a l'operador. O si la velocitat d'accés a internet pot ser condicionada a tarifes diferents segons contingut. El maig passat la FCC obria la consulta.
Ara aquest organisme independent, el regulador de les comunicacions als EUA, ha pres una decisió de gran rellevància per al mercat interior i, de retop, per a tot el món. La prengué el 26 de febrer, per tres vots a dos, decretant que internet té el caràcter d'un bé públic (“public utility”) com l'aigua o l'electricitat. Per tant, no hi pot haver una internet de primera o de segona, una xarxa per a pobres i una per a rics. L'accés a internet és assimilat a l'accés al subministrament d'aigua o d'electricitat: quan obres l'aixeta, l'aigua és igual per a tothom. Aquesta regulació sanciona i garanteix la neutralitat de la xarxa respecte a operadors, proveïdors, usuaris i continguts. Preserva per al futur l'“open internet”, una internet oberta per a tothom, al marge d'empreses i de governs. Wheeler ho va anunciar: “El que volem és una internet justa, ràpida i oberta.” En els mateixos termes s'expressà el president Obama.
La FCC havia aprovat a finals de gener una nova definició dels estàndards mínims de velocitat de càrrega i descàrrega de la banda ampla que els operadors de telecomunicacions han d'oferir. Aquests mínims de velocitat passen ara als EUA de 4 a 25 Mbps per a la descàrrega i de 1 a 3 Mbps per a la càrrega. El regulador argumenta que als EUA un 80% ja disposen d'aquests estàndards d'accés a internet, i que el seu interès és a assegurar l'extensió al 20% restant. Una vocal de la FCC, Jessica Rosenworcel, sostenia que el mínim de descàrrega ja haurien de ser 100 Mbps.
A Europa el debat polític sobre la neutralitat de la xarxa està per fer. El comissari europeu, Günther Oettinger, va dir al MWC que els socis comunitaris no tenen cap posició comuna sobre el tema. Tota l'estratègia europea sembla centrada en la tecnologia 5G. Una llàstima.
La resolució de la FCC té un interès afegit: i és l'enorme campanya popular que el debat ha suscitat. Era d'esperar la pressió dels lobbies de les telecos i operadors contra la neutralitat. Però ha estat la mobilització popular, amb més de quatre milions de comentaris públics defensant la neutralitat de la xarxa, allò que ha fet “decantar” Obama i els demòcrates (els tres vots de la FCC) a favor de la neutralitat. Però el tres a dos fa témer un difícil recorregut de la decisió, ja que els republicans tenen majoria al Congrés i al Senat. En tot cas, els EUA d'Obama deixen marcat el camí polític i el model regulador d'una internet de servei públic de vocació universal i universalista.
