Aiguats i inundacions

Aquest final d'hivern ha por­tat molt de fred, molta neu i també molta aigua. A Nord-amèrica, espe­ci­al­ment el nord-est del seu ter­ri­tori, la ciu­tat de Nova York inclosa, els grui­xos de neu han con­ver­tit aquells pai­sat­ges en una postal de Grenlàndia. A la península Ibèrica, el seguit de bai­xes pres­si­ons i ven­ta­des polars que han afec­tat la zona cànta­bra han pro­vo­cat greus inun­da­ci­ons, sobre­tot al llarg del curs del riu Ebre, que a Cata­lu­nya ha apai­va­gat la seva tre­menda força gràcies als embas­sa­ments que fre­nen l'empenta del cabal. Aquesta ine­vi­ta­ble, si bé segons algu­nes opi­ni­ons, con­tro­la­ble, sor­tida de mare ha fet malbé car­re­te­res, ponts, colli­tes de tota mena, gran­ges rama­de­res i habi­tat­ges i esta­bli­ments de les pobla­ci­ons nega­des per la tre­menda riuada. D'entre les quei­xes que hem pogut sen­tir, hi ha les dels afec­tats per la desgràcia, els que han vist com se'ls ofe­gava el bes­tiar i els que han vist com els des­a­pa­rei­xien els con­reus de frui­tes i ver­du­res, ara exten­ses pla­nu­res d'aigua bruta i fang. I eren quei­xes diri­gi­des als gover­nants, en què se'ls acu­sava de manca d'infor­mació sobre les dimen­si­ons de la revin­guda i de no haver dre­nat i nete­jat quan era el moment, la llera i les ribes de l'Ebre.

El juny de l'any pas­sat, es va cele­brar a Pam­plona un semi­nari a propòsit del pro­jecte trans­fron­te­rer Ter­ri­to­ris Flu­vi­als Euro­peus, en què par­ti­ci­pava el govern de Navarra. L'objec­tiu d'aquest pro­jecte és la recu­pe­ració dels espais pro­pis dels rius, apli­cant les direc­ti­ves euro­pees que els afec­ten, espais que cons­ti­tu­ei­xen el ter­ri­tori flu­vial que abasta la llera del riu, la riba i l'ano­me­nada plana d'inun­dació. Es tracta, doncs, de l'àrea en què ocor­ren els pro­ces­sos pro­pis dels eco­sis­te­mes flu­vi­als, com són l'erosió i els des­bor­da­ments. Segons els experts pre­sents en l'esmen­tat semi­nari, la recu­pe­ració del ter­ri­tori flu­vial hau­ria de per­me­tre recon­que­rir la seva dinàmica hidro­ge­o­mor­fològica, millo­rar l'estat ecològic de les aigües, afa­vo­rir la bio­di­ver­si­tat i inter­ve­nir de forma natu­ral en les avin­gu­des, mini­mit­zant els danys soci­o­e­conòmics que pogues­sin pro­vo­car.

Les quei­xes diri­gi­des als cul­pa­bles de la devas­tació, els polítics que, diuen, no van fer res per evi­tar-la, ignoro si són jus­tes o no, però sem­bla que la feina de recon­que­rir la dinàmica hidro­ge­o­mor­fològica d'un riu com l'Ebre, no deu ser gens fàcil fer-la en dos dies.