Opinió

la crònica

Crònica d'un món perdut

Quan les màquines es van imposar, també la llengua es va mecanitzar

El segle pas­sat va ser el de la popu­la­rit­zació de les màqui­nes. Màqui­nes apli­ca­des a la vida de la gent del car­rer. Màqui­nes a peu pla. La màquina d'escriure, la màquina de cosir, la màquina de segar, la màquina de batre, la màquina de ren­tar, la màquina de fer boti­far­res, la maqui­neta d'afai­tar, la maqui­neta de fer punta al lla­pis... I jo recordo, a Adri, com els par­ro­quians de Can Joan venien amb la màquina, i la màquina era la bici­cleta. I l'ence­ne­dor era també la màquina.

Quan les màqui­nes es van anar impo­sant, també la llen­gua es va meca­nit­zar, com heu vist. Cada màquina era la màquina de... Fins que algu­nes màqui­nes pren­gue­ren nom. L'ence­ne­dor, l'afai­ta­dora, la sega­dora, la cos­set­xa­dora... Sí, he dit cos­set­xa­dora expres­sa­ment, perquè quan va aparèixer aquesta màquina estàvem en ple fran­quisme i el català es batia en reti­rada a tot arreu. De la màquina de segar i batre, la recol·lec­tora, en deien cos­set­xa­dora. Allò sí que era un bon invent! Després de milers d'anys de segar a mà, fer les gar­bes, fer els cava­llons, tra­gi­nar les gar­bes a l'era, batre amb els cavalls, sepa­rar el gra de la palla, ensa­car el gra i fer els pallers a cops de forca, una recol·lec­tora entrava al camp dau­rat de cereal madur i en sor­tia amb les saques ple­nes de gra i les bales de palla dor­mint al ros­toll. Com un mira­cle.

Que per què us parlo ara de les màqui­nes? Estic lle­gint el dar­rer premi Pru­denci Ber­trana, El dia que vaig fer vuit anys, d'Antoni Pla­de­vall, pre­sen­tat fa unes set­ma­nes a la Casa de Cul­tura de la mà de Rafel Nadal. Una crònica minu­ci­osa, pul­cra, esti­lit­zada, pre­cisa dels records que l'autor serva de la seva infància, de finals dels sei­xanta, en una masia oso­nenca. Una infància que li per­met recrear una soci­e­tat rural, afer­rada al terròs, dis­creta, sovint gasiva, pen­jada de la tra­dició popu­lar, dels cos­tums ances­trals, sal­va­dora dels mots, dels girs de la llen­gua, de les expres­si­ons més genuïnes, del nom de cada cosa. El lli­bre és d'agrair. No dic que sigui una obra mes­tra, sublim, perquè no pretén pas ser-ho. Pla­de­vall torna a retre home­natge a la gent sen­zi­lla que ens salvà de la misèria abso­luta de la post­guerra, posant la mica de pa neces­sari a l'abast de la població cap­tiva del fran­quisme.

Recorda l'entrada de les màqui­nes moder­nes en aquell món de l'arada romana. Tot comença amb una bàscula. Però acaba asse­gut al volant d'un trac­tor.

Par­lant de màqui­nes, quan des­criu la pri­mera cos­set­xa­dora, ves per on, la memòria li falla. El que des­criu és, crec enten­dre, una màquina de batre –que devia ser de la casa Bat­lle. Però com que no ens parla del coll de girafa d'aquells mons­tres, que abo­cava la palla al cim de paller en cons­trucció, em quedo amb el dubte.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia