La marca

Quina alegria! Que la Marca España hagi ficat, un cop més, els peus a la galleda, ha significat un poderós avenç cap a la independència. En efecte, han explicitat sense ombra de dubte que Catalunya no és Espanya. Això ho feien aprofitant el nostre Mobile World Congress, i en absència de les autoritats catalanes. No sóc historiadora, però sí que llegeixo i que escolto, i tinc el convenciment que l'autoritat de l'alcalde de Barcelona davant de qualsevol visita no és discutible, i òbviament el president de la Generalitat, que, ai senyor, consagra la Constitució. L'alt comissionat, Espinosa de los Monteros, no ha dit que aquesta era la resposta al fet que el president Mas hagi tingut una entrevista a la cadena Bloomberg, en la qual va tenir la gentilesa de dir que la Marca España sobreviuria sense Catalunya. Ja ho diuen els Evangelis (Mateu, 7, 6): no tireu flors al porc, si se'm permet la metàfora. I no sols això sinó que va intentar justificar aquesta descortesia anticonstitucional dient que era “per no polititzar l'acte”, tot i que en el seu parlament comparà Catalunya amb Etiòpia, i digué que espera que seguim essent espanyols com en els darrers 500 anys [sic]. No volies politització? Doncs dues tasses! Ara fa un parell de dies vaig sentir la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, a Catalunya Ràdio: deia que cada divendres el Consell de Ministres lamina competències de Catalunya (horaris escolars, l'atac al Síndic de Greuges, l'ensenyament, la llengua, etc.), i que anem retrocedint i al final no sabem què quedarà de Catalunya. I és que estan histèrics: com conjugar modernor i europeisme amb la caspa franquista i centralitzadora? Si més no, la reacció que s'ha seguit a la xarxa i la tele sobre que el final de la copa se celebri al Bernabéu és una antologia del disbarat. Costarà molt que entenguin que ells estaran millor sense nosaltres i nosaltres molt millor sense ells. Perquè té raó Espinosa de los Monteros: Catalunya no és Espanya.