Era decadent

A l'Ins­ti­tut d'Estu­dis Cata­lans hem recor­dat els 80 anys de Cata­lu­nya, poble deca­dent, lli­bre de Josep A. Van­dellós, direc­tor de l'Ins­ti­tut d'Inves­ti­ga­ci­ons Econòmiques. En parlà el demògraf Andreu Domingo fa deu dies a la Secció de Filo­so­fia i Ciències Soci­als de l'IEC. Ana­litzà com havia evo­lu­ci­o­nat la població del país des del pri­mer terç del s. XX. L'any 1935 el clima social estava enter­bo­lit pels estralls de la pri­mera gran crisi del capi­ta­lisme, tan forta com l'actual o com la des­fer­mada l'any 1973 a causa del petroli. Les espe­ran­ces polítiques ati­a­des per la República el 1931 no reei­xien a apai­va­gar el pes­si­misme col·lec­tiu, el desànim moral i el der­ro­tisme emo­ci­o­nal que acla­pa­rava les clas­ses baixa i mit­jana. La cai­guda de la nata­li­tat era galo­pant. Van­dellós va aler­tar amb aquell lli­bre de títol pro­vo­ca­dor. L'his­to­ri­a­dor Jordi Nadal deia l'any 1966 que en aquell marc de deso­lació començaren a min­var els caso­ris. Els matri­mo­nis deci­dien que­dar-se amb “la pare­lleta” de fills, a tot esti­rar. Segons Van­dellós, l'onada immi­gratòria que entrava a Cata­lu­nya des del sud de la Península com­pen­sa­ria la cai­guda de la nata­li­tat indígena. Coin­ci­dia, però, amb el sociòleg italià Cor­rado Gini en adme­tre, amb certa resig­nació con­ser­va­dora, que aquests fenòmens infan­ten una nova nació, mes­tissa. Van­dellós inter­pre­tava l'emer­gent cata­la­nisme radi­cal del seu temps no tant com un pro­jecte opti­mista de futur. El veia com la defensa d'una iden­ti­tat naci­o­nal amenaçada. Trenta anys després, aque­lla crisi econòmica havia estat superada, segons Jordi Nadal. Fou l'època dels matri­mo­nis cata­lans amb filla­des de sis o set plançons. Altra­ment els immi­grants eren aco­llits amb menys pre­ju­di­cis. Els con­cep­tes d'inte­gració i d'assi­mi­lació entra­ren en la ide­o­lo­gia del bloc domi­nant en els camps cul­tu­ral i polític anti­fran­quis­tes. El pen­sa­ment de Jordi Pujol, per una banda, i el de Paco Can­del, per l'altra, són repre­sen­ta­tius de cor­rents que sin­to­nit­za­ven en uns anys de con­fiança que la Cata­lu­nya que ja no era deca­dent podria viure també en democràcia.