Era decadent

A l'Institut d'Estudis Catalans hem recordat els 80 anys de Catalunya, poble decadent, llibre de Josep A. Vandellós, director de l'Institut d'Investigacions Econòmiques. En parlà el demògraf Andreu Domingo fa deu dies a la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l'IEC. Analitzà com havia evolucionat la població del país des del primer terç del s. XX. L'any 1935 el clima social estava enterbolit pels estralls de la primera gran crisi del capitalisme, tan forta com l'actual o com la desfermada l'any 1973 a causa del petroli. Les esperances polítiques atiades per la República el 1931 no reeixien a apaivagar el pessimisme col·lectiu, el desànim moral i el derrotisme emocional que aclaparava les classes baixa i mitjana. La caiguda de la natalitat era galopant. Vandellós va alertar amb aquell llibre de títol provocador. L'historiador Jordi Nadal deia l'any 1966 que en aquell marc de desolació començaren a minvar els casoris. Els matrimonis decidien quedar-se amb “la parelleta” de fills, a tot estirar. Segons Vandellós, l'onada immigratòria que entrava a Catalunya des del sud de la Península compensaria la caiguda de la natalitat indígena. Coincidia, però, amb el sociòleg italià Corrado Gini en admetre, amb certa resignació conservadora, que aquests fenòmens infanten una nova nació, mestissa. Vandellós interpretava l'emergent catalanisme radical del seu temps no tant com un projecte optimista de futur. El veia com la defensa d'una identitat nacional amenaçada. Trenta anys després, aquella crisi econòmica havia estat superada, segons Jordi Nadal. Fou l'època dels matrimonis catalans amb fillades de sis o set plançons. Altrament els immigrants eren acollits amb menys prejudicis. Els conceptes d'integració i d'assimilació entraren en la ideologia del bloc dominant en els camps cultural i polític antifranquistes. El pensament de Jordi Pujol, per una banda, i el de Paco Candel, per l'altra, són representatius de corrents que sintonitzaven en uns anys de confiança que la Catalunya que ja no era decadent podria viure també en democràcia.