Albert

Per alguns, la sentència és ina­pel·lable: dir-se Albert és pecat. Bé, és tan peca­minós com qual­se­vol ús de nom català, fins fent decla­ració d'espa­nyo­li­tat irre­duc­ti­ble. Per això, quan Albert Rivera i els seus han deci­dit fer el salt a l'Espa­nya de les mun­ta­nyes neva­des i el destí uni­ver­sal, han rebo­tat en el frontó massís de l'espa­nyo­lisme més ranci i s'ha invo­cat el perill de poder ser gover­nats per un català, encara que sigui un català només nomi­nal i que formi part dels uni­o­nis­tes més radi­cals.

Teòrica­ment, Anto­nio Sanz no és qual­se­vol indo­cu­men­tat, ja que ocupa la plaça de dele­gat del govern cen­tral a Anda­lu­sia
i és pre­si­dent del Par­tit Popu­lar a Cadis.
Vaja, un polític de casta, dels que han fet car­rera a l'ombra del poder i que sap qui ha nas­cut per manar i qui està des­ti­nat a for­mar part dels obli­gats al no res. Sanz ha decla­rat que un català mai no pot gover­nar l'Estat espa­nyol, pen­sant que Cata­lu­nya fou con­que­rida per les armes i sota les armes ha de seguir.

En el cicle elec­to­ral que acom­pa­nyarà les nos­tres vides durant el 2015, els popu­lars por­ten molt mala­ment les per­cep­ci­ons de futur, quan Podem emer­geix amb força i ara la versió esta­tal de Ciu­ta­dans es pre­para per assal­tar el flanc dretà de la mura­lla pepera. Des del car­rer Génova han detec­tat una impor­tant fugida de votants cap a Ciu­da­da­nos i cre­uen que mos­trar-ne la pro­cedència cata­lana és una bona manera de detu­rar l'escam­pada. Ser català és un estigma.

La qüestió cansa, quan hem d'esgo­tar esforços per mos­trar que exis­tim i som, davant la cons­tant nega­tiva dels veïns insen­si­bles. I ara, fins per defen­sar un Albert Rivera ben llunyà a la meva manera de pen­sar, caldrà denun­ciar Anto­nio Sanz com a racista xenòfob, una manera de pen­sar que hau­ria de ser penada en qual­se­vol legis­lació democràtica, ja que pre­di­car l'odi per motiu de nai­xe­ment o ètnia és el gran delicte que cova l'ou de la serp. Aquest senyor, per dir-ne d'alguna manera, hau­ria de ser expe­di­en­tat pel seu par­tit i/o inves­ti­gat per la fis­ca­lia; és clar que diri­gents popu­lars i fis­cals no tenen temps per depu­rar res­pon­sa­bi­li­tats xenòfobes, ocu­pats com estan a vigi­lar la cons­pi­ració cata­lana.