Excloure Unió

Cada notícia que els diaris digitals de la corda –de la corda sobiranista– publiquen sobre Unió Democràtica queda immediatament albardada amb els comentaris que l'envien a l'infern unionista. “No ens calen per a res”, “Bon vent i barca nova”, “Que tanquin la porta quan surtin”, etcètera. És una manera, reduccionista i excloent, de veure la realitat. És cert que els comentaris i l'actitud de Josep Antoni Duran i Lleida poden restar vots a Convergència. Uns vots que es bifurquen o bé cap a Esquerra o bé cap a la CUP. Així semblen certificar-ho les enquestes. Uns vots que es queden on s'han de quedar, però. Duran és una distorsió. I els dirigents de Convergència –com alguns del seu partit– en són ben i amargament conscients. Una resta que no es compensa amb el manteniment de l'electorat més ambigu o indecís nacionalment. Perquè aquest sector va emigrar de CiU fa temps. Però Josep Antoni Duran i Lleida és també Unió Democràtica. Un partit carregat de gent vàlida i, sobretot, nacionalment coherent. Si el dia 14 Duran perd el seu congrés, se n'anirà amb els seus incondicionals. A casa o a un nou partit. Si el guanya, se n'anirà amb Unió. Què és millor? Les pressions que, de bona o mala fe, disparen contra Unió dirigents de Convergència o d'Esquerra només han aconseguit que la direcció del partit socialcristià faci pinya a l'entorn del seu president. Que les fomenta. No seria molt més hàbil deixar-los estar i esperar que dins Unió s'imposi la majoria sobiranista que sembla que hi és?