L'hotel robot

L'estu­pi­desa humana, com ja intuïa Ein­stein, ha tor­nat a batre la seva plus­marca. El dis­set de juliol s' inau­gu­rarà un hotel regen­tat per robots. El Henn-na Hotel del Japó s'allot­jarà –obeint a una lògica irre­fu­ta­ble– a l'inte­rior del parc temàtic de Sasebo, a Naga­saki. Sota el lema “Un com­promís per a l'evo­lució” (que en rea­li­tat vol dir “la tec­no­lo­gia mata l'home sense con­tem­pla­ci­ons”, i a sobre rima), entrar a l'hotel sig­ni­fi­carà pas­sar a una recepció atesa per autòmats (amb forma i veu i pes­ta­nyes huma­nes) i eli­mi­nar les clàssi­ques claus o tar­ge­tes per acce­dir a les habi­ta­ci­ons: ara et sot­me­tran a un reco­nei­xe­ment facial (Uma Thur­man, per exem­ple, ho tindrà car­dat). Caldrà accep­tar que una maqui­neta sexy et faci el llit i et deixi tova­llo­les netes al lavabo. Setanta-dues cam­bres conduïdes per robots huma­noi­des que et mira­ran als ulls des d'unes con­ques de metall i d'uns grums de fer­ra­lla que et puja­ran les male­tes per un ascen­sor on no podràs par­lar ni del temps. Aquesta acce­le­ració cap al cata­clisme ja depassa la ciència-ficció: l'Hotel Evo­lu­ci­o­nat (fa riure, ho sé) estarà ple d'androi­des amb do de llengües, panells de radi­ació que et moto­rit­za­ran la tem­pe­ra­tura cor­po­ral i deci­di­ran si encen­dre't l'aire con­di­ci­o­nat o no, i tau­le­tes electròniques a les habi­ta­ci­ons per sol·lici­tar ser­veis de bar. Els ado­les­cents ja no es faran grans jugant a seduir cam­brers. No podràs fer broma amb el ser­vei ni par­lar-los amb iro­nia o fra­ses fetes. No t'enten­dran i gira­ran cua, et res­pon­dran amb un som­riure pre­fa­bri­cat, o qui sap si esta­ran pro­gra­mats per dis­pa­rar-te un tret quan el to no sigui l'estàndard. Si et ser­vei­xen un cafè no gosis expli­car els teus camps de trauma a ningú, perquè pro­ba­ble­ment rebràs una ama­ble res­posta comodí del tipus “és clar, senyor”, men­tre uns pro­toulls et mira­ran fixa­ment sense par­pe­lle­jar i t'empe­nye­ran als pit­jors mal­sons durant la resta dels teus dies. El futu­risme no era exac­ta­ment això, recoi. Els únics bene­fi­ci­a­ris d'aquesta follia tec­nològica seran els fabri­cants. Apa, nens, tot déu a estu­diar robòtica!